L'avió de Gabon

Una empresa radicada a Andorra amb dos socis andorrans, les Illes Caiman, Malta, i el màxim mandatari de Gabon, que no té avió presidencial. Aquestes són les claus per comprendre una història rocambolesca amb un final dolent a causa del cop militar que va enderrocar el president reelecte, Ali Bongo Ondimba, a les eleccions celebrades el 26 d’agost passat. Bongo no tenia avió presidencial propi per als desplaçaments a altres països, així que va decidir contractar una empresa que s’adaptés a l’agenda presidencial i li proporcionés l’aparell segons les seves necessitats.

Fonts que coneixen amb detall la història expliquen que la companyia, radicada a Andorra, va contractar personal a França –nou persones, entre hostesses i pilots– per poder fletar un avió llogat i satisfer la demanda del dirigent africà. El personal estava qualificat i la companyia encarregava el manteniment i llogava l’hangar. Les instruccions de vol les ordenava Gabon segons el que necessitava Bongo.

En tot aquest afer és l’enginyeria que es va fer servir per als contractes laborals el que crida molt l’atenció, i que els treballadors consideren il·legal. Aquests es van fer a les Illes Caiman, i posteriorment un subcontracte a Malta, encara que finalment la subrogació acaba en l’empresa amb seu a Andorra. Les fonts expliquen que els treballadors no cotitzaven a la CASS –de fet, no eren residents al país i, per tant, no poden estar declarats– i se’ls va exigir que contractessin una assegurança mèdica privada per cobrir qualsevol malaltia o accident. En realitat, no es cotitzava en cap dels tres països. Els diners de Gabon servien per pagar els salaris i al propietari de l’avió, la resta quedava a la caixa de l’empresa.

Quan els militars agafen el poder i derroquen al president, rescindeixen el contracte i prescindeixen de l’avió. L’empresa fa un acomiadament no causal d’uns treballadors que no estan declarats a Andorra i els ofereix una indemnització de dos mesos, més dos mesos de salaris, i es planta davant la demanda d’una quantitat major. Accepten els diners, però decideixen que surti a la llum pública aquesta estranya relació laboral d’una subrogació de Malta a Andorra amb inici a les Caiman.

Una sentència dels tribunals francesos declara que la legislació que preval és l’andorrana, però la majoria dels empleats desisteixen davant tanta burocràcia.

La CASS afirma que no pot actuar perquè no són residents al país, i que abans s’hauria d’exposar el cas a Immigració. El personal accepta els quatre mesos. Millor això que res.