Reportatge
Res de guanyat
L’institut de la dona compleix un any des que es va crear i per a la presidenta la sensació és la d’afrontar una feina tan inabastable com necessària.
A un mes i mig de presentar la memòria d’activitats, la secretària generalde l’Institut de la Dona, Montserrat Ronchera, fa un balanç sobre el que ha estat el primer any del naixement de la institució, creada amb l’objectiu de donar compliment a la Llei 6/2022 per fer efectiva la igualtat entre homes i dones. Si els primers mesos van centrar-se en la part logística del projecte, des de la recerca del local fins a la contractació del personal –que segons Ronchera són dues persones fixes més quatre que formen la comissió executiva i amb qui es reuneixen quinzenalment–, el primer pas va ser la creació del pla estratègic que defineix les línies d’acció fins al 2028 i que s’ha convertit en la bíblia de la institució.
Així doncs, seguint les passes marcades pel pla, s’ha iniciat la tasca de fer complir l’obligació que tant l’administració pública com les empreses privades amb més de 50 treballadors disposin d’un pla d’igualtat, i que aquelles que no arribin a 50 treballadors tinguin un codi de prevenció d’assetjament. Segons Ronchera, en aquesta fita la coordinació amb el ministeri d’Igualtat ha estat fonamental i la resposta “està sent efectiva, l’administració disposarà d’aquest pla abans de l’abril del 2024; respecte a les privades, cal esperar al registre”. L’altra iniciativa és el registre de la bretxa salarial, “que està pràcticament fet”, afirma.
Ambdues iniciatives només representen la punta d’un iceberg que Ronchera descriu “d’inabastable”. “Tenim en marxa diversos convenis per aprofundir en la sensibilització”, explica la secretària general. Per exemple, en l’àmbit esportiu treballen amb el Comitè Olímpic perquè hi hagi paritat a les federacions. I a les accions de sensibilitat, s’hi sumen l’elaboració d’una base de dades de dones referents, els contactes d’àmbit internacional, les trobades amb la societat civil, el seguiment de col·lectius vulnerables com poden ser les dones migrades i la formació, en què s’enllesteix un conveni amb la Universitat Andorrana. Però si hi ha una branca a prioritzar per Ronchera és l’educació: “Els infants han d’educar-se en recursos igualitaris i amb perspectiva de gènere. És fonamental i pot servir per prevenir la violència de gènere” assegura.
“Tenim la sensació d’afrontar una feina molt àmplia amb recursos molt minsos”, conclou la secretària general, i afegeix: “No tenim res de guanyat. És una lluita que no s’acaba. No podem dir que a Andorra hi hagi igualtat. Tenim dades que demostren el contrari. També s’afirma que no hi ha bretxa salarial, però tenim dades que diuen que sí que existeix, i encara queda un llarg recorregut per aconseguir que la possibilitat de treball sigui igualitària”.