PACTE D'ESTAT

Espot obre la porta a ajornar el referèndum de la UE a l'any vinent

Les eleccions al Parlament Europeu del juny poden afectar la celebració de la votació sobre l’acord d’associació

Espot durant la reunió del Pacte d'Estat.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El referèndum pot dilatar-se fins al 2025. I el motiu resideix dins el calendari de la mateixa Unió Europea. Les eleccions al Parlament Europeu que tenen lloc entre el 6 i el 9 de juny poden afectar, de retruc, la celebració del referèndum sobre l’acord d’associació amb la UE. L’agenda prevista per l’executiu preveia rubricar el text, que actualment està “de forma parcial i majoritàriament redactat en francès”, abans que acabi el mandat de la Comissió i que s’aprovés, a poder ser, en aquest mateix mandat europeu. Però perquè s’entri a temps, el redactat del text ha de ser total i en anglès, la principal llengua de treball de la Comissió Europea, i, abans que el ratifiqui el Parlament Europeu, s’ha de traduir a totes i cadascuna de les llengües oficials de la UE. Aquí és on entren els dubtes als membres del Pacte d’Estat, donat que el maig és, doncs, la data límit, perquè si no l’hauria de ratificar el nou Parlament Europeu. El referèndum, doncs, es podria endarrerir de principis de novembre a la primavera del 2025, amb la idea que, com a molt tard, fos a finals de març del 2025.

“Si pot ser al maig millor, per no haver d’allargar massa tot plegat, però si no pot ser no ens hem de preocupar excessivament, perquè el següent Parlament Europeu també donaria llum verda a l’acord”, va expressar el cap de Govern, Xavier Espot, en la roda de premsa posterior a la reunió del Pacte d’Estat.

Un altre dels temes rellevants de l’acord és el del cabal comunitari, aquell que fa referència a l’assumpció del cos jurídic comunitari europeu, sobretot en les quatre grans matèries de lliure circulació de persones, capital, mercaderies i serveis. “No només tenim analitzat i estudiat aquest cabal actual, sinó també assumit”, va expressar Espot. Per això, el cap de Govern va apuntar que l’executiu és “plenament conscient” de la càrrega i que, amb les estructures existents i un cert nombre d’incorporacions, que oscil·len sobre les quinze persones, es pot assumir el cabal. “Aquest acord ens dota d’un plus de sobirania en el sentit que el cabal comunitari es pot modificar, com és el cas de Liechtenstein, que ho ha fet en un 60%”.

Sobre el resultat del sondeig de l’Observatori en què perdia per un 6% els que es volien associar a la UE, Espot va fer autocrítica per explicar aquest descens en els suports, ja que “segurament hem fet coses malament o no prou bé, hi ha factors exògens, però nosaltres hem de revisar com expliquem i traslladem a la ciutadana l’evolució de les negociacions”. Tot i això, va defensar-se raonant que l’atenció s’havia de centrar a “obtenir un bon acord”. Tanmateix, va avisar que les accions per part dels partidaris del encara no s’havien iniciat, ja que “la pregunta del sondeig va ser en un moment de la negociació en què no s’havia tancat res sobre la lliure circulació de persones, ni els serveis financers, ni se sabia què passaria amb Andorra Telecom”. Espot veu lloc per a “l’esperança” i creu que els andorrans i andorranes faran “gala de pragmatisme i sentit comú” perquè “aquesta és la via que s’ha de seguir per a un projecte de futur, positiu i pròsper”. En aquesta tessitura, va avançar que “molt abans” de la celebració del referèndum la ciutadania podrà llegir “de forma íntegra” el text i que ho faran per “esvair qualsevol suspicàcia” i s’entregarà “com més aviat millor”. De la mateixa manera, el cap de l’executiu va deixar clar que tant la posició d’Andorra com la de la Unió Europea és que l’acord no era de caràcter mixt i que, per tant, no necessitarà la ratificació de cada estat membre.

Els membres del Pacte d’Estat volen encetar aquest mateix febrer la campanya de comunicació per fer extensives les “accions de pedagogia i d’adhesió”. Per la gran magnitud que suposa l’acord i la incapacitat del Govern d’encarregar-se de forma única d’aquesta campanya, el Govern externalitzarà la tasca per al pla de comunicació amb una empresa privada, amb un pressupost que s’estipula a les partides. Una tasca que consistirà en reunions adreçades amb una “norantena o centenar” de col·lectius específics, com poden ser empresaris, sindicats o col·legis professionals, per tractar problemàtiques concretes.

REUNIÓ EL 12 DE FEBRER A BRUSSEL·LES D'AE AMB RIBA

El grup parlamentari d’Andorra Endavant organitzarà una reunió a la capital europea per “discutir els annexos de l’acord”, com va explicar al Diari la seva presidenta, Carine Montaner. Montaner va avançar que aquesta reunió es durà a terme el 12 de febrera les 11 hores als despatxos de Gide a Brussel·les, un dels gabinets de més renom per als temes europeus, per tenir una anàlisi sobre l’acord d’associació, segons va confirmar el grup parlamentari. A més de la comitiva d’AE, també hi seran presents el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, i un representant del Copríncep francès

tracking