El Govern reconeix que els avals a l'habitatge són inviables

La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, va manifestar que és “conscient” del poc èxit i acceptació del programa d’avals de l’Institut Nacional d’Habitatge (INH), i n’atribueix la responsabilitat a uns barems del que han de cobrar les persones que s’hi volen acollir “molt alts”. El programa d’avals, que tenia per objectiu facilitar l’entrada de particulars a habitatges per a residència habitual i permanent, només va rebre un total de sis sol·licituds durant el 2023, de les quals fins ahir només hi va haver quatre respostes favorables. “Avui entra la cinquena”, va expressar la ministra en una roda de premsa, qui considera que “no sé si no van fer bé el càlcul o han canviat les condicions, però ha coincidit en un temps en què hi ha hagut una pujada dels interessos”.

Tot i ser “un bon producte”, l’excònsol major d’Andorra la Vella va reconèixer que el programa no havia funcionat, que el ministeri de Finances vol fer-hi canvis i que “ja s’està estudiant quin sistema es podria implementar per animar i permetre més a la gent del país accedir a l’habitatge de propietat”. Marsol també va comentar que ja ha tingut contacte amb algunes entitats bancàries per tractar aquesta problemàtica i va remarcar la necessitat de crear “unes condicions més ajustades que les del producte que es va fer”.

REUNIÓ PER L’HABITATGE

La ministra va tenir ahir una agenda atapeïda. Abans de la roda de premsa, al matí va reunir-se amb els presidents dels grups de l’arc parlamentari per treballar en el Pacte d’Estat per l’Habitatge. En la reunió es va tractar, bàsicament, el reglament d’accés als habitatges del parc públic que “estem començant a construir”. Marsol va avançar que aquest no es regirà únicament per criteris econòmics, tot i ser el punt “cabdal”, sinó que la tipologia d’unitat familiar o el temps de residència al país també hi tindran el seu pes. A més, també va manifestar que es dona un termini d’un mes per facilitar la informació i començar el procés perquè, per una banda, les obres d’alguns dels edificis s’inicien entre dilluns i dimarts de la setmana vinent i, per una altra, volen que els primers beneficiats dels 27 immobles de lloguer assequible de l’Hotel Àrtic entrin a viure-hi cap a l’abril.

“Estem treballant bé, hi ha bona sintonia entre tots els partits”, va remarcar Marsol. La titular d’habitatge compta amb la predisposició i la “mà estesa” de tots els partits, com la dels socialdemòcrates, que segons el seu president, Pere Baró, tenen la voluntat de “continuar treballant en un acord en què tots sabem el greu problema de l’habitatge i en què tots remem en la mateixa direcció perquè la gent pugui viure en aquest país”. Per a Concòrdia, la percepció és que “s’està avançant” i demanen que passi el “menor temps possible entre les converses i la realització dels acords”, mentre que la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, “encoratja” el Govern a continuar treballant com fins ara. Tots els dirigents polítics van destacar un to molt “cordial”, “constructiu” i de bon fòrum en què, tot i els diferents punts de vista, queda palès la voluntat de tancar un acord de país.

LA SEGONA FASE

La segona fase del procés consistirà a fixar els preus de referència. Segons va informar la titular d’habitatge, el passat setembre i octubre en les reunions dels antics cònsols ja es va acordar que els comuns facilitessin les dades del preu de lloguer mitjançant les declaracions d’inquilinat al ministeri d’Habitatge, que precisament Marsol ja encapçalava. De moment, tal com va apuntar Marsol, només són dos comuns els que ho han facilitat, però la ministra es mostra optimista perquè “ben aviat ja podrem tenir una referència del preu de mercat, de lloguer. Una dada molt important per marcar els preus de lloguer assequible o l’índex de referència”.

EL SONDEIG DE L'AR+I NO "SOPRÈN" MARSOL

Marsol va valorar també els resultats del sondeig d’opinió del segon semestre de l’Observatori d’Andorra Recerca + Innovació i no la va sorprendre que l’habitatge sigui “amb molta diferència” el problema que més preocupa als ciutadans, tot i que va matisar que el tema dels salaris ja no inquieta tant la població com en l’anterior informe. “Encara que no ens afecti directament, a tota la població ens preocupa, perquè això porta involucrat moltes coses, com la possibilitat d’emancipació dels joves”.