Divisió per l'impost a la inversió estrangera

L’impost sobre la inversió estrangera va ser aprovat ahir al Consell General amb el vot en contra del Partit Socialdemòcrata i Concòrdia. La ministra de Presidència, Treball, Habitatge i Economia va definir la taxació com “una primera mesura” per controlar la inversió estrangera i atraure capitals “de qualitat”. L’impost aprovat serà progressiu i anirà del 3% al 10%, segons el nombre d’immobles que es comprin. Per als inversors que destinin els habitatges a pisos de lloguer durant un període de deu anys hi haurà bonificacions del 90% de la rebaixa de l’impost. Amb l’aprovació d’aquest impost també es va eliminar la moratòria a la inversió estrangera que es va aprovar el setembre passat.

El Partit Socialdemòcrata i Concòrdia van liderar la negativa a la iniciativa. El líder del PS, Pere Baró, va definir la mesura com a “màrqueting polític”, i va afirmar que aquest canvi “no frena l’especulació i és una llei poc valenta i poc consensuada”. En la mateixa línia va opinar Pol Bartolomé, conseller general de Concòrdia, que va apuntar que “l’establiment d’un impost a la inversió estrangera pot semblar bo”, però el text que es va tirar endavant ahir “està lluny del que necessita Andorra”.

Els dos grups van presentar tres reserves d’esmena que van ser denegades. El PS va demanar que la bonificació només s’apliqués a aquells inversos que destinin els immobles al lloguer assequible, ja que quan “algú compra un pis des de fora del país” el que vols és obtenir un rendiment i “difícilment posarà la vivenda a un preu assequible”, va afirmar el líder del PS, que va remarcar que “sí que hi ha lloguers al país, però molt cars”, i si a un propietari li suposa el mateix fixar el preu del seu lloguer a “2.000 euros que a 700”, escollirà la primera opció.

Les reserva d’esmena de Concòrdia van girar al voltant d’allargar la moratòria a la inversió estrangera i limitar el nombre d’immobles que pugui adquirir un inversor de fora. Sobre el segon punt, els grups de la majoria van ajornar la discussió per a quan es debati la llei en conjunt, no tan sols la taxació. L’anul·lació de la moratòria va ser un punt calent de la sessió. El líder de Concòrdia, Cerni Escalé, va acusar el Govern de deixar un missatge “molt clar”, “tot estranger que vulgui comprar, que ho faci ara”, ja que va assegurar que la negació a ampliar la moratòria incrementarà les inversions estrangeres abans que es pugui regular la llei. Escalé inclús va apuntar “interessos particulars” que provocarien la decisió de descongelar les inversions. Marsol es va defensar de la insinuació d’Escalé tot afirmant que “jo treballo pel país i em sap greu les acusacions que estem actuant per un interès particular”.

A la sessió que va tenir lloc ahir també es va aprovar la sol·licitud d’autorització del Consell General per a l’atribució d’una nova freqüència de ràdio a l’emissora France Info i el projecte de llei de modificació del text de seguretat privada.

UNANIMITAT EN L'ELECCIÓ DEL RAONADOR

Xavier Cañada ja és el nou Raonador. La decisió, que va comptar amb l’aprovació de tots els grups parlamentaris, va ser oficialitzada ahir a la sessió de Consell General. L’única pega a l’elecció la va posar Concòrdia, que va apuntar que, tot i estar d’acord amb el candidat, va trobar a faltar més diàleg a l’hora de veure qui era l’escollit finalment en el càrrec. La resta de partits van desitjar sort al nou Raonador i van celebrar l’entesa entre tots els grups.

EL CONSELL LAMENTA L'INTERVENCIONISME EN ELS SALARIS

El Consell General va aprovar ahir la iniciativa d’incrementar tots els salaris per sobre del mínim i fins al mitjà un 4,6%, corresponent a l’IPC del 2023. La mesura, que ja va entrar en vigor amb caràcter retroactiu l’1 de gener, era l’opció que menys agradava als grups parlamentaris. La ministra de Presidència, Habitatge, Economia i Treball, Conxita Marsol, va apuntar que “hauria preferit que els salaris s’haguessin decidit fruit de la negociació col·lectiva” entre els sindicats i la patronal, que, tot i no arribar a una entesa final, Marsol va agrair que “per primera vegada les dues parts han presentat una proposta seriosa i justificada”. En la mateixa línia van opinar els grups de la majoria, que van lamentar que s’hagi hagut d’intervenir en salaris que no són el mínim. La pujada es va aprovar amb 26 vots a favor i un en contra, el del conseller no adscrit Víctor Pintos, que va considerar que les polítiques intervencionistes “no ajuden a l’entramat empresarial”, ja que haurien de ser les companyies les que fixin els salaris i que decisions com aquestes afebliran el poder adquisitiu dels empresaris. L’augment salarial afectarà 28.000 assalariats, més de la meitat dels treballadors totals del país, i es complementarà amb la pujada del 7% del salari mínim.