La despesa de funcionament es menja el pressupost

La majoria absoluta de la coalició de Demòcrates i Ciutadans Compromesos, juntament amb el suport del liberal Pintos, va ser suficient per aprovar ahir al migdia al Consell General el projecte de llei de pressupost per al 2024. Amb 16 vots a favor, Govern no va necessitar el suport de la minoria que hi va votar en contra, tant Concòrdia com el Partit Socialdemòcrata, perquè Andorra Endavant va abstenir-se. El president de Concòrdia, Cerni Escalé, va criticar la gran despesa en funcionament, que “aquest 2024 serà del 80%”, i va demanar que “es contingui” prop del 70%, a més de queixar-se de la “baixa” inversió, sobretot en I+D+I. L’altra veu discordant va venir del Partit Socialdemòcrata, que a través del president, Pere Baró, va manifestar que “des de DA no es vol treballar per un estat del benestar, votem en contra un pressupost poc treballat en comissió, poc consensuat i en contra de sectors vulnerables”.

Per la seva banda, la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, va manifestar que “ens abstenim perquè confien en el canvi de rumb de Govern”, al qual li va “reconèixer la feina”, com a la ministra Marsol per tractar de “solucionar la crisi d’habitatge”, tot i que va alertar que “una cosa és destinar-hi diners i l’altra és el resultat, nosaltres volem resultats”. Per altra banda, el ministre de Finances, Ramon Lladós, Carles Naudi i el liberal Víctor Pintos van coincidir a descriure de “realista” el text. Lladós, que va presentar el pressupost davant el Consell, va exposar que és “el més gran de la història”, i va explicar que l’any anterior es va tancar amb un superàvit de 15 milions d’euros, superant amb escreix les expectatives, que eren de 27 milions de dèficit. Tanmateix, el titular de Finances va apuntar que el PIB, com el balanç de l’exercici, també va superar les expectatives governamentals, ja que en un principi s’havia previst que fos de l’1,4% i es va tancar en un 2,3%.

“És un pressupost creixent quant a inversions”, va afirmar Lladós, que va exposar que els ingressos se situen en els 586 milions d’euros –un 11% més que el 2023, uns 60 milions–, i les despeses previstes ascendeixen fins als 619 milions. Les partides pressupostàries més altes van a parar a habitatge, salut i educació, que juntament amb transport públic, ajuts i infraestructures sumen el 70% del total. Educació és el segon ministeri amb major pressupost després de Salut, i entre totes dues arriben als 200 milions d’euros. “Els reptes són l’habitatge i la pèrdua del poder adquisitiu, i també no hipotecar el futur amb un endeutament públic prudent”, va puntualitzar el ministre. Per a Montaner, els pilars són l’habitatge i la salut, perquè “sense economia no hi ha benestar social”, unes paraules que Lladós va reprendre més tard citant la consellera general. Una visió que contrasta amb el missatge de Baró, que va ser sens dubte el més crític amb el Govern, que va etzibar que “la cerca d’una societat justa i igualitària és el contrari del seu (DA) model”.

El líder de Concòrdia també va apuntar que el problema de l’habitatge s’hauria “d’haver previst abans” amb una despesa més “anticipatòria”, i va situar en la “tardança” de la presentació del text com un element disruptiu que provoca que les inversions s’executin més tard, com aquelles “cabdals” en habitatge. “Sembla un projecte de llei òmnibus”, va dir, a més de demanar més rigor en la recaptació de l’impost de societats i l’IRPF. En aquest sentit, va reprendre novament el seu discurs contra una inversió “baixa” i el va especificar en I+D+I. “Tenim el tercer pressupost més baix en I+D+I dels països de l’OCDE”, va manifestar. Escalé també va fer un incís en la limitació de la pujada de les pensions més altes. El ministre Lladós, en el seu torn de rèplica, va defensar que “el termini del pressupost va entrar a temps, en el darrer dia, que va ser el 31 d’octubre, el que va anar tard va ser l’aprovació”, i va discernir que la inversió fos baixa, dient que han fet “un exercici de prudència amb l’IPC”.

RESERVES D’ESMENA

Abans del debat dels pressupostos es van presentar les sis reserves d’esmena, que es van repartir de forma igual entre Concòrdia i el PS. Totes van ser rebutjades per la majoria del Govern, però les de major acceptació entre la minoria van ser una de cada color. Concòrdia va obrir la sessió proposant reduir el pressupost del finançament aeri i creant una partida per a un tramvia entre Sant Julià i Escaldes, un estudi que tindria un cost de 200.000 euros i que seria similar al segregat que es vol fer fins a la Seu d’Urgell. Tota l’oposició hi va votar a favor. L’altra, del PS, volia reinvertir els diners per als estudis del multifuncional en tres bandes: un centre terapèutic d’atenció de condicions cròniques de salut mental, la creació d’un parc científic i tecnològic, i l’escola de noves oportunitats. Aquesta darrera va crear un llarg debat sobre la necessitat d’aquest espai i si és, o no, una prioritat per a la ciutadania. Tota l’oposició, a excepció de Pintos, que es va abstenir, hi va votar a favor.