Ensenyat defensa que despenalitzar l'avortament és legal

La despenalització de l’avortament per a la dona no entra en disputa amb la Constitució. Ho va explicar el síndic general, Carles Ensenyat, en el marc de la trobada que van mantenir ahir els consellers per celebrar els 31 anys de la Carta Magna.

“La Constitució permet encaixos per avançar en els drets de les dones sense haver de modificar l’escrit”, va explicar Ensenyat, que va recordar que “avortar a Andorra està exclòs de la Constitució”, però no penalitzar la dona que vol interrompre l’embaràs és possible en el model actual. En la mateixa línia, Ensenyat va afirmar que “la persecució penal no és l’única manera de defensar la vida”, i va suggerir com a possible solució un model que permeti a “algú que vulgui aturar l’embaràs poder-ho fer a França o a Espanya pagat per la CASS”.

El síndic va dir que la Carta Magna és “molt moderna per a l’època” i que, a parer seu, no calen canvis, ja que “molts drets que no estan reconeguts als països veïns sí que estan recollits a la nostra Constitució, com el dret de les persones amb discapacitat de poder viure en igualtat de condicions o el dret de tenir una natura protegida”, va remarcar el síndic.

Ensenyat va afegir que el període que es va viure amb la Constitució és similar al que s’està vivint ara amb l’acord d’associació. “Molta gent s’hi oposava i hi veia perills”, però “31 anys després s’ha demostrat que va ser un grandíssim encert”, una història que el síndic general va apuntar que es repetirà amb l’acord d’associació.

UN DOCUMENTAL I UN LLIBRE PER RECORDAR EL PROCÉS

Andorra Recerca + Innovació (AR+I) està preparant un documental que recollirà els testimonis dels síndics, subsíndics i consellers generals que van viure la creació de la Constitució en primera persona. L’obra s’espera que estigui enllestida a final del 2024. Aquest mateix any es durà a terme un treball biogràfic de tots els actors principals que van participar en el procés i que compilarà les seves trajectòries i implicació amb la Carta Magna. Finalment, es prepararà un monogràfic publicat i editat pel Consell General sobre el procés constituent que es preveu que estigui acabat a l’inici del 2025. Aquests projectes estaran dirigits pel politòleg Yvan Lara, que va explicar que el que es pretén és “poder explicar de forma integral la Constitució”, evitant discursos esbiaixats i centrant-se en” una anàlisi sistemàtica del text, els actors i els moments principals que van portar a la redacció de la Constitució tal com es pot trobar avui en dia”. Lara va apuntar que amb aquests projectes es busca que la ciutadania tingui accés a la història de com va ocórrer el procés constituent i qui en van ser els protagonistes, informació que fins ara no era de fàcil accés, ja que en els 31 anys de vigència de la Carta Magna “mai s’havia publicat cap treball que recollís totes les perspectives que van intervenir en el procés de creació del text”, va acabar Lara.