El voltor avança la nidificació

El voltor comú ha avançat la seva reproducció pel clima. Aquesta au solia nidificar al país al febrer, però el bon temps que està fent aquest hivern ha provocat que hagin començat unes setmanes abans, cap a finals de gener. Els banders estan fent el seguiment amb drons per controlar els ous que ponen. El cos utilitza aquests aparells tecnològics per la dificultat d’accés que tenen per seguir-los, ja que els voltors solen criar en parets de roca i zones escarpades. Amb el zoom que disposa el giny són capaços d’observar-los a 300 metres i no molestar-los.

L’any passat els agents de la institució van comptabilitzar 34 nius al Principat i per aquest 2024 pronostiquen que serà “com l’any passat o més”, va afirmar Ferran Teixidó, director del cos dels banders. De fet, el cos ja ha començat a fer els primers recomptes perquè ja han trobat algunes zones on han nidificat. Amb els drons van poder detectar-ne i això els ha permès saber que s’han avançat al que és usual. “Des de desembre a abril estan en zel i pel que veiem s’adapten bastant a les condicions. Al sud neixen abans, i a Andorra, al febrer”, va detallar el dirigent, que va agregar: “Aquest any amb les temperatures, la poca neu i que ponen en zones rocoses els és propici”. Aquests carronyaires “fa quinze anys no nidificaven a Andorra” perquè “si hi havia un cadàver no el trobaven per la neu i ara en deuen trobar”, va apuntar Teixidó.

Com molts altres éssers vius, el voltor comú estava en perill d’extinció, però des de fa uns anys la seva condició ha canviat. “Està considerada com una espècie amenaçada, tot i que està en augment”, va explicar el responsable de l’òrgan que vetlla per la conservació del medi. Als anys 50 va patir els enverinaments que l’home administrava a les seves preses i com a conseqüència acabaven morint, ja que se’ls menjaven. A Catalunya els voltors han anat en augment i a Andorra ha passat el mateix, en part, gràcies a les accions portades a terme pels governs per protegir-los. Aquest increment és ben valorat, atès que fan una “funció sanitària important perquè si no es mengessin els animals morts, es crearien focus d’infeccions”, va assenyalar Teixidó. De totes maneres, segons l’expert, el més probable és que aquí al país la població no pugi gaire més en el futur, ja que “no tenim les parets rocoses com Oliana i això ho limitarà molt”, va concretar el membre dels banders. A més, es tracta d’una espècie jeràrquica, per la qual cosa mengen primer els de més rang i després els joves, una situació que comporta que a vegades no tots es puguin alimentar. Els banders també fan seguiment d’altres aus. Fa dues setmanes diferents agents van executar observacions i van poder albirar tres àligues daurades i dos trencalossos. Es tracten de dues espècies en perill d’extinció, però de moment no han pogut esbrinar si han nidificat, tot i que l’àliga no té els polls fins a la primavera.