Salut estudia implantar la venda exacta d'antibiòtics

L’abús dels antibiòtics sense recepta mèdica és habitual, així com d’altres medicaments. La ministra de Salut, Helena Mas, que dijous passat va avançar que probablement la recepta electrònica veurà la llum l’estiu vinent, va deixar entreveure també que d’aquesta manera s’obre la possibilitat d’implantar el que s’anomena “dosis unitàries”, o la dispensació a les farmàcies de la quantitat exacta per al tractament, encara que aquesta fórmula s’aplicaria primer als antibiòtics.

Helena Mas va deixar clar que no hi ha cap decisió adoptada i que és simplement una opció més que permetrà la recepta electrònica i que, si es du a terme, es farà primer amb els antibiòtics. El seu mal ús està minvant-ne l’eficàcia i generant bacteris resistents que podrien ser responsables de 10 milions de morts a tot el món el 2050, segons va explicar el metge i president suplent del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Manuel Linares, amb dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Es va parlar d’aquest tema durant la presentació del Pacte Nacional de Salut als partits polítics i grups parlamentaris.

De fet, la ministra ja havia fet aquesta insinuació en la trobada que havia tingut abans amb els representants de diferents associacions que ajuden persones amb trastorns i malalties. L’anomenada venda de la dosi exacta dels medicaments (antibiòtics) es fa en diversos països com a mesura per reduir la despesa sanitària en fàrmacs i evitar l’acumulació de medicaments que no es fan servir i que queden en un calaix dels domicilis particulars.

Mas va exposar que una comissió treballarà sobre aquesta qüestió, “que està molt verda” però que preocupa, no només pel cost que suposa per a la sanitat pública, sinó perquè els bacteris s’estan fent resistents als antibiòtics i, si no apareix una alternativa, moltes afeccions que ara són fàcilment tractables per la medicina es poden convertir en un problema de salt molt greu, fins i tot mortal.

Malgrat ser una idea molt embrionària, la ministra va admetre que està inclosa en el Pacte de Salut, encara que de moment únicament per als antibiòtics. També Linares va fer una crida a començar a regular el consum d’aquest tipus de fàrmacs.

En alguns països els establiments farmacèutics han de lliurar els medicaments segons la prescripció. Això implica que només s’entrega la quantitat de pastilles, píndoles o altres medicaments que es necessitin, en comptes de lliurar el paquet complet i segellat, com es distribueixen actualment. Als Estats Units la venda a granel és habitual i la gent se n’emporta la dosi exacta.

Un estudi de la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària conclou que cal fer estudis farmacoeconòmics que determinin el cost-benefici, el cost-efectivitat, el cost-utilitat i l’anàlisi d’identificació de costos de forma prèvia a la posada en funcionament d’aquesta mesura, en termes generals i no únicament per als antibiòtics.

No obstant això, d’acord amb els resultats obtinguts a experiències anteriors realitzades a Espanya, l’entitat afirma que “no cal esperar un estalvi significatiu. Cal que aquesta nova forma de dispensació fraccioni envasos, en cas de portar-se a efecte, tingui un desenvolupament normatiu que permeti la seguretat jurídica del farmacèutic comunitari dispensador”.

MÉS CONTROLS PER GARANTIR LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA

El Pacte Nacional per a la Salut que el Govern vol consensuar amb els grups parlamentaris, els col·legis i entitats professionals de l’àmbit sanitari i les diferents associacions relacionades s’estructura en quatre eixos: la promoció de la salut i prevenció de malalties, l’atenció sanitària de qualitat, la sostenibilitat del sistema sanitari i el foment de la recerca i la innovació. Sobre tot allò relacionat amb els costos de la salut el que s’apunta, de manera genèrica, és a accions encaminades a modificar els sistemes i mecanismes de finançament per fer-los més eficients i “reforçar els sistemes d’inspecció i control per vetllar per un ús adequat i responsable dels recursos sanitaris”. No s’entra a concretar actuacions perquè, de fet, el document és un recull de les grans línies a treballar sense entrar en detall. En el cas de garantir l’assistència sanitària de qualitat s’aborda, per exemple, la qüestió de planificar la necessitat de professionals a mitjà i llarg termini i es dona un termini concret: saber quants professionals caldran en els propers 20 anys. A partir d’aquí s’admet que per captar i retenir talent s’han d’impulsar millores en la política retributiva (sense citar-ne quines), promoure la formació continuada i afavorir el treball en xarxa amb hospitals de referència. Quant a l’atenció als pacients, s’apunta que salut mental, oncologia, dependència i patologies cròniques han de ser prioritàries, o les noves prestacions que encara s’han de desenvolupar de la cartera de serveis, com el tractament de la disfòria de gènere. El pilar de la innovació apunta al pas endavant que ha de suposar la recepta electrònica com una eina que “evitarà consums innecessaris de fàrmacs”.