El Govern reclama tres milions dels crèdits tous

El Govern està en procés de reclamació de tres milions d’euros a la Batllia dels anomenats crèdits tous que es van facilitar a les empreses per sobreviure durant la covid-19. Es van avalar una mica més de 150 milions d’euros i, tot i que la gran majoria d’empreses els estan tornant, la ràtio de morositat se situa prop del 2%, una xifra “molt baixa, i la taxa de retorn dels avals és, molt elevada”, va explicar el ministre de Finances, Ramon Lladós, a l’entrevista d’ahir a Diari TV.

Tanmateix, unes “poques” empreses estan en situació de fallida i concurs de creditors, de les quals va expressar que “deuen ser els casos més significatius”. El ministre va auditar les finances del país quatre dies després de la sessió al Consell General en què es va aprovar el text dels pressupostos del 2024. En aquell consell, part de l’oposició va criticar l’alta despesa en funcionament, que se situa en el 80%. “S’ha fet una mala lectura perquè no només són els sous, també són serveis i ajudes i, per exemple, creix en transferències al SAAS, educació i la CASS”, va dir. Lladós considera erroni veure aquesta partida “únicament” com a càrrega administrativa, la qual ha crescut un 8% respecte a l’exercici del 2023. El titular de Finances va sortir al pas de l’altra gran crítica de la minoria sobre la inversió, al·legant que “tots voldríem que hagués crescut més, però creix en comparació a l’any anterior”. El SAAS és un dels principals beneficiaris, a més de l’habitatge, que rep la inversió directa més gran, d’uns 30 milions. Un altre pilar fonamental d’aquests pressupostos és l’estabilització de l’endeutament, que se situa en 1.210 milions. “El deute és irrisori i la gestió financera és sana, continuista i envejable”, va dir. Lladós va avançar que 270 milions estan en fons de reserva internacional i que serveixen per fer front a les urgències i a estabilitzar el sistema financer. “Tenim tota la liquiditat que necessitem i no ens cal endeutar-nos fins al 2027”, quan es podrà renegociar el tipus de deute. Una estabilitat que rau en una base impositiva inamovible, ja que “no pagarem ni més ni menys impostos”.

Precisament en els impostos va sostenir l’argument del canvi “natural” del teixit econòmic a causa d’una diversificació que varia de les fonts tradicionals. “Els impostos indirectes, com el tabac, estan baixant, i els directes, l’IRPF i l’impost de societats van a l’alça”. El tabac suposa, avui dia, un 7,5% dels ingressos totals. No obstant això, l’IGI creix i l’alcohol i els hidrocarburs es mantenen estables. “L’economia té cicles i l’increment d’impostos directes compensa la caiguda del tabac”, va dir. Una altra font menor d’ingressos és la inversió estrangera, que deixa a les arques públiques cinc milions, de la qual demana “no demonitzar-la i sí encarrilar-la bé”. Per això, Lladós creu que l’acord amb la UE pot ajudar les inversions foranes i les nacionals, i que és una “oportunitat” per explorar nous mercats. Quant a la negligència de la CASS, va expressar que desconeixia la quantitat total des del 2008 i que volen entendre què ha passat i després buscar responsabilitats.

ES VOL QUE L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA ÚNICA FUNCIONI JA AQUESTA LEGISLATURA

“És un moviment purament operatiu.” En aquests termes es va pronunciar el ministre Lladós per crear una “agència independent que repartirà els beneficis de la mateixa manera que ara”. Segons el titular de Finances, el format actual és “extremament complex” per a la ciutadania i es vol implementar el nou sistema per a aquesta legislatura. L’objectiu del titular de Finances és tenir una major eficiència, alhora que es facilita la tasca a la població, i per això vol compartir els mecanismes amb els comuns. Lladós creu que els comuns no tenen motius per rebutjar aquest projecte perquè funciona amb la mateixa autonomia financera que abans i, per això, té com a objectiu “reprendre el contacte tan aviat com sigui possible i recuperar la feina feta fins ara a través de reunions” amb els diferents comuns. Tanmateix, el ministre es va mostrar prudent amb el calendari i vol prioritzar, per sobre de tot, aquestes reunions. Aquest nou moviment preveu que el departament de Tributs s’integri dins l’agència tributària, i va avisar que “el marc fiscal no canviarà, només variarà l’execució”.