Comissió d'enquesta
Acusacions encreuades al voltant de la informació tramesa a la comissió
La minoria retreu que fos “parcial i oculta”, i la majoria hi veu “rèdit polític”
“A mi em van entabanar”, va expressar Víctor Pintos sobre la informació que la majoria de DA i CC va donar en la comissió de Finances en què es va decidir condonar el deute. El liberal va expressar que el seu vot a favor de la mesura va ser a causa de la urgència i per no perjudicar persones en situació de vulnerabilitat. “La majoria va fer un petit discurs amb presses perquè els tempos marcaven que quedava poc temps per a la presentació dels pressupostos”, va dir en la roda de premsa conjunta amb Concòrdia i el PS.
Jordana, en la roda de premsa posterior a la tarda, va apuntar que “no és cert que els enganyéssim” i que els van donar tota la informació que tenien. “Se’ns va fer saber que era un error administratiu de la CASS i que la xifra oscil·lava entre els dos i els tres milions d’euros”, va dir el demòcrata, tot i que aquesta finalment fos d’un milió i mig. El president parlamentari va afegir que “l’única decisió era sobre si condonar o no, ja que no hi havia temps”. El també membre de la majoria parlamentària i president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, va perpetuar el relat de Jordana explicant que “ningú vol amagar res, tothom era coneixedor de la situació”, i que “amb el nomenament del raonador tot l’espectre polític va treballar conjuntament per trobar una solució, i ara alguns han tirat pel recte sobreposant el rèdit polític a l’interès general”.
Molt crític es va mostrar el president de Concòrdia, Cerni Escalé, que va expressar que els van donar una “informació mínima, parcial, incompleta i faltant a la veritat”. Escalé va comentar que no imaginaven que aquesta informació fos “ocultada” i que, en la sessió de la comissió, va premiar la voluntat de “no castigar la gent”. La consellera general socialdemòcrata, Judith Salazar, va manifestar que no van veure l’esmena abans que entrés en el pressupost, que se la van trobar “el mateix dia de la votació dels pressupostos”. Davant aquesta afirmació, Jordana va entonar el “mea culpa” per no haver-la presentat i va al·legar que en la celeritat de la situació es va oblidar.
Els altres dos que van fer autocrítica, però per motius diferents, són Salazar i Pintos, que consideren que “es va anar massa ràpid” i critiquen les formes en què es va produir l’explicació en la comissió. Escalé, per la seva banda, creu que, tot i que “parla molt bé de l’honorabilitat dels seus companys entonar el mea culpa”, atribueix les responsabilitats a la majoria.
Naudi també va recordar que en la comissió en què es va prendre la decisió de condonar el deute va haver-hi “unanimitat entre consellers i partits polítics”, i que ells volen que la situació “s’aclareixi”. El representant de Ciutadans Compromesos va expressar que “algú ha volgut jugar a les cartes polítiques i desmarcar-se de la decisió presa, a la qual s’arriba des d’un punt de vista humà”.
GALABERT ES VA REUNIR AMB ESPOT UNS DIES ABANS DE LA REUNIÓ AL CONSELL
L’exigència del calendari va marcar la forma d’actuar. Segons va informar ahir Jordi Jordana, el cap de Govern es va reunir d’urgència amb el president de la CASS, Marc Galabert, que li va explicar l’afer. El 23 de gener, Xavier Espot va citar el grup de la majoria per explicar el cas i “tractar de trobar la millor solució”, segons va dir el president del grup parlamentari demòcrata. L’endemà, la comissió de Finances, que ja havia tancat l’informe, va reobrir el pressupost per introduir l’esmena. Com que els grups majoritaris no n’havien fet cap sobre la CASS, “es va aprofitar una de l’oposició [del PS], es va transaccionar i retirar el text anterior i es va canviar pel nou”, va dir Jordana, amb el suport de tots els consellers. La coincidència va fer que el mateix 24 de gener Galabert, acompanyat del responsable dels fons de jubilació de la CASS, Jordi Cinca, anessin al Consell General a una reunió per parlar sobre la sostenibilitat de les pensions de jubilació. Martisella va manifestar que era “informal, prèvia i ja fixada”.