la crisi a l'escola francesa de sant julià
El greu problema econòmic aboca la cantina a la fallida
L’entitat que gestiona el menjador deixarà de donar el servei demà i s’acomiadarà el personal sense pagar-li ni el febrer ni les quitances
L'escola francesa de Sant Julià.
Fonts de l’entitat que condueixen tres pares van detallar ahir l’històric de problemes que han hagut d’afrontar i els que els han acabat portant al carreró sense sortida actual. El primer, el tancament de l’escola espanyola. Compartien menjador i això explica per què és una entitat separada de l’AMPA la que es fa càrrec de la cantina. Com que eren pares de centres de dos sistemes van crear una estructura diferenciada i així va continuar. La marxa de l’escola espanyola va suposar perdre 60 alumnes i quotes mentre s’havia de mantenir la despesa fixa d’un personal amb contractes indefinits. Però tenien liquiditat per despatxar els monitors i renegociar uns contractes limitats al curs i una retribució equivalent al sou mínim. No van poder procedir igual amb el personal de cuina, perquè ja no tenien coixí econòmic, però l’impuls d’activitats extraescolars en l’horari de menjador els va reportar ingressos extra i una bona salut financera que la covid va tornar a espatllar.
LA PANDÈMIA
El coronavirus no només va ser un sotrac pel confinament que els va obligar a recórrer als ERTO, també perquè el retorn a l’escola amb distància social els va impedir realitzar alguns extraescolars i els va obligar a contractar més monitors. Van trucar a la porta del Govern, que els dona la solució del crèdit tou. Uns 35.000 euros que no retornaran.
L’estocada de la pandèmia s’ha agreujat per la davallada d’alumnes. En tenen 130 quan eren 277 amb l’escola espanyola i mantenen el mateix personal de cuina perquè no hi ha diners per acomiadar-lo i els ingressos extra que cerquen per a la cuina (per exemple els àpats dels nens que participen en les activitats de les vacances escolars) tampoc són suficients. Els pares abonen uns 90 euros mensuals de quota “i estem a la banda alta del preu respecte d’altres centres”, amb la qual cosa no podien demanar més esforços a les famílies. El curs passat, manifesten, ja van demanar ajut al Govern sense èxit i al setembre hi tornen. En una segona reunió al novembre amb el ministeri d’Educació plantegen tres possibles escenaris de futur, entre els quals acomiadar dues de les quatre cuineres i que el Govern intercedís per poder-les recol·locar a la cantina d’un altre centre, i l’alternativa que es planteja ara, despatxar el personal de cuina i que l’escola andorrana s’encarregui dels menús de la francesa. Educació els havia de dir alguna cosa, però arriben al gener sense notícies i en una trucada els responen que estan avaluant les propostes. Però quan Educació crida els pares ja no és a ells, sinó a l’AMPA, que és la reunió celebrada aquesta setmana. Lamenten que l’administració els ha abandonat. Un avançament de la subvenció pública els ha permès pagar els proveïdors i caldrà veure què passa amb els 10.000 euros que els va transferir l’AMPA, tot i que defensen que s’hauria de donar per retornat per despeses comunes que la cantina ha afrontat, com ara el sou de l’administrativa.
EL MINISTERI D'EDUCACIÓ DEMANA A L'AMPA QUE TROBI UNA SORTIDA A LA PROBLEMÀTICA
Joan Ramon Baiges - Andorra la Vella El ministeri d’Educació i una delegació de l’AMPA de l’escola francesa es van reunir dimarts per abordar la problemàtica i trobar una sortida que no sigui el final del servei. De totes maneres, segons fonts properes als pares, la situació és molt delicada. El ministeri va deixar clar que ha de ser l’AMPA i la gestora de la cantina qui trobin una solució. Des del Govern s’oferirà ajuda, però en l’àmbit econòmic és inviable perquè la subvenció va en funció del nombre d’alumnes i fer una excepció suposaria infringir la normativa. El ministeri va demanar que es treballi un temps conjuntament per evitar que el servei deixi de funcionar i va insistir que no forma part de les seves competències la gestió dels menjadors escolars, que depenen directament dels pares. A Sant Julià de Lòria és una associació qui se’n va fer càrrec i segons alguns pares les relacions amb l’AMPA no són gaire cordials, situació que no ajuda en uns moments com els actuals. L’AMPA entén que és l’associació qui ha conduït a aquest carrer sense sortida i que hi ha poques alternatives. A banda del crèdit tou demanat per la pandèmia i del deute que s’arrossegava, és inviable fer front a la indemnització per acomiadament de les quatre cuineres, que s’elevaria a uns 80.000 euros –dues d’elles hi treballen des de fa molts anys. L’AMPA es mostra molesta per haver de prendre la responsabilitat i des d’Educació se’ls va plantejar que col·laborin amb l’escola andorrana, i també que contactin amb les AMPA d’Encamp, on tenen un bon sistema.