Reportatge
Un “error” de redacció
Una exprofessora del British College denuncia que ha estat acomiadada per raons discriminatòries, ja que el centre volia docents nadius i ella és espanyola.
La façana del British College.
La sospita va sorgir quan la professora va demanar una carta de recomanació al director de l’entitat. En aquesta, un dels paràgrafs del primer esborrany estipulava que es feia fora la treballadora perquè l’escola volia comptar només amb treballadors nadius. Això vulneraria l’article 6 de la Constitució, que dicta que ningú no pot ser discriminat per raó de naixement, raça o origen, com va apuntar l’advocat de l’acusació.
El director de l’escola va assegurar en la seva declaració –feta en anglès i amb l’ajuda d’una traductora– que aquella part de l’escrit va ser fruit d’un “error” de redacció, i que a la versió final va eliminar el paràgraf perquè “s’havia expressat malament”. En canvi, l’argument que va passar a mantenir l’escola va ser que la demandant no tenia un domini de l’anglès suficient, però que a les seves files hi ha professors de diverses nacionalitats, no només britànics. L’advocat de la demandant, però, va precisar que tots els docents no nadius imparteixen assignatures que no requereixen l’anglès.
El propietari del centre va apuntar que durant el curs 2021-2022 van voler acomiadar la mestra arran de les queixes d’alguns pares relacionades amb el seu nivell d’anglès, però finalment li van donar una segona oportunitat que es va estendre fins al final del curs 2022-2023. Les queixes mai haurien estat formalitzades per escrit ni transmeses a la treballadora, sinó que s’haurien produït en reunions informals amb el propietari del centre. A més, només s’hauria produït una queixa durant el curs 2021-2022, cap durant l’últim any de la docent.
El procés d’acomiadament tampoc se salva de polèmica. La part demandant va reclamar que no es va abonar el preavís a la mestra i que tampoc se li va notificar l’acomiadament fins a l’últim dia, que va ser el 30 de juny. A més, tampoc se li haurien abonat els diners corresponents a les vacances que li pertocaven, així com la indemnització que es deriva d’un acomiadament no causal.
Durant els mesos anteriors al cessament, la docent hauria estat en contacte constant amb l’escola per saber el seu futur, però no va rebre cap resposta del centre. L’únic contacte directe es va produir en dues reunions que van tenir lloc entre la mestra, el seu advocat, el director del centre i una treballadora que feia funcions de recursos humans. En aquestes reunions va ser quan es va informar el centre de la possible anticonstitucionalitat que hi havia darrere del motiu de l’acomiadament i es va demanar que s’aclarís el futur de la demandant, però no van rebre cap resposta concreta.
L’acusació va demanar que es readmeti la professora per la vulneració als seus drets constitucionals i, en cas que el batlle dicti que no s’han vulnerat aquests drets, que s’aboni una compensació corresponent a les vacances no pagades i la indemnització per l’acomiadament.