L'Institut de Drets Humans veu “correcta” la petició per Rajoy

L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) va defensar ahir la justícia andorrana i més concretament la batlle que va instruir la comissió rogatòria, com a resposta a la Fiscalia de Madrid, que s’oposa al fet que Andorra investigui l’expresident espanyol Mariano Rajoy a causa de l’operació Catalunya, perquè considera que la comissió rogatòria que va presentar el Principat davant els jutjats espanyols està redactada en “termes genèrics”, té una “finalitat política” i no recull indicis de delictes contra l’exdirigent del Partit Popular.

“Els termes genèrics i mínims en què està redactada la comissió rogatòria són absolutament insuficients per acceptar la cooperació de les autoritats judicials espanyoles en la imputació de fets tan greus com els delictes que s’enumeren, sense aportar ni un sol element indiciari o fet concret”, ha conclòs en un escrit la fiscal delegada de cooperació internacional de la Fiscalia de Madrid.

L’advocat de l’institut, Alfons Clavera, va defensar la tramitació de la comissió: “Es va fer correctament, informant els querellats de l’admissió a tràmit de la querella segons la legislació internacional, i en concret el Conveni d’Estrasburg”. El lletrat, que va mostrar la sorpresa pel fet que “mai des d’Espanya s’havia rebutjat una comissió rogatòria d’Andorra”, va insistir que compleix tots els requisits internacionals que imposen diferents convenis”.

El lletrat va precisar que “la legislació espanyola és molt clara i només es pot denegar en casos molt concrets que no es donen en aquest afer particular”. I va recordar que la mateixa Audiència Nacional va resoldre que la branca andorrana de l’operació Catalunya era competència de les autoritats andorranes “per fets comesos presumptament en territori andorrà”.

Clavera va defensar la batlle, “que ho ha fet tot correctament, tot i entendre “que tenen el seu dret a la defensa”.

Segons ha precisat, l’“única imputació” que es descriu en aquesta comissió rogatòria es refereix a agents de la policia espanyola “sense identificar”, i respecte a Rajoy o l’exministre Cristóbal Montoro no es concreta ni se’n menciona la suposada participació.

Per al Ministeri Públic espanyol, això és “revelador” de la “manca d’elements probatoris suficients per col·laborar judicialment en la imputació de ciutadans espanyols a partir de querelles presentades per associacions que, si bé són andorranes (l’Institut de Drets Humans d’Andorra), és públic i notori que tenen una estreta relació amb associacions catalanes”.

Cal recordar que la Justícia del Principat investiga Rajoy, Montoro i l’exministre Jorge Fernández Díaz per presumptes delictes de coaccions, amenaces, xantatge, extorsió, coaccions a òrgans constitucionals i creació de document fals per la seva suposada relació amb els intents de conèixer, mitjançant vies il·legals, informació bancària secreta dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas, així com de l’exvicepresident Oriol Junqueras.

La querella presentada per l’IDHA el 2020 afirmava que hi haviapresumptes pressions de l’anomenada policia patriòtica i de l’aleshores executiu espanyol a dirigents d’Andorra.