Marín coneixia des de l'agost les irregularitats a la CASS

El consell d’administració va descobrir els fets el desembre del 2022 i l’agost del 2023 va informar la ministra

Marc Galabert arribant a la compareixença del Consell General.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’afer de la negligència de la CASS es va presentar ahir a l’esfera política i sembla que la sobrevolarà durant un temps. El director, Josep Escoriza, va confirmar tres contactes amb el ministeri encapçalat per Trini Marín i, en un aclariment via comunicat, la CASS va explicar que el primer, l’agost del 2023, es va fer per trucada telefònica amb la mateixa ministra d’Afers Socials. Va ser vuit mesos després de descobrir els fets, el desembre del 2022, i, tal com va avançar ahir Galabert, aquesta podria ser una situació vigent i recurrent ja abans del 2008 perquè l’article 172, aquell que acull les pensions d’invalidesa, “estava a la llei anterior i el 2008 no és, per a nosaltres, una data de tall, volem anar més enllà”. Per aquest motiu, la xifra, que rondaria els nou milions en el període entre el 2008 i el 2023, es podria situar prop dels 12 milions si es tira més enrere, segons fonts properes a la CASS.

Anem per parts. A la sala de la planta -3 de l’edifici del Consell General, i sota el paraigua de la comissió legislativa de seguiment i sostenibilitat de les pensions de la CASS, el president, Marc Galabert, acompanyat del director de la caixa, Josep Escoriza, van comparèixer per petició pròpia davant l’òrgan legislatiu. La sessió, que va durar dues hores i mitja, va servir per traçar una cronologia diligent dels fets i resoldre alguns dels dubtes que la classe política tenia envers els sobrepagaments. L’origen es remunta al desembre del 2022, quan una pensionista, que tenia la sospita que la seva pensió d’invalidesa era superior, sol·licita que se li revisi. Es comprova que percep una retribució major i l’afiliada presenta un recurs que arriba al consell d’administració.

Dos mesos després, el febrer del 2023, el consell d’administració fa una petició a la direcció, llavors sota el mandat de Joaquima Sol, d’informació sobre la casuística. A final d’agost, després d’un procés intern de demandes d’informació, arriba la informació per una trucada telefònica a la ministra Marín. Un mes després, la CASS sol·licita un informe jurídic al despatx Arqués per saber si es pot autocondonar el deute, però davant la negativa que arriba a l’octubre, el novembre hi ha la segona reunió amb Afers Socials en què s’explica que han de reclamar el deute, amb la ministra Trini Marín present.

La tercera reunió amb el ministeri i tècnics dels departaments d’Economia, Finances i Salut arriba l’11 de gener, en ple procés de reclamació del deute. D’allà s’extreu que Afers Socials comunicarà la situació a Govern i, només cinc dies després, Galabert i Escoriza es troben amb Espot. “Li vam exposar tota la situació, el cronograma establert, el seu impacte i l’estimació de deute calculat”, va expressar Galabert. El 23 de gener, el cap de Govern explica la situació al seu partit i demana amb urgència tractar la negligència. L’endemà, en una reunió de la comissió de Finances, es trasllada l’afer als partits polítics i es reobre el pressupost a través d’una esmena. L’1 de febrer l’esmena és aprovada en el projecte de llei dels pressupostos al Consell General i l’endemà, la CASS, amb Galabert i Escoriza al capdavant, fa una roda de premsa per explicar davant la premsa l’error administratiu. Una setmana més tard de l’aprovació dels pressupostos, la pilota torna, ahir, a la teulada del Consell General en una comissió on Galabert i Escoriza exposen la situació davant el legislatiu.

DELOITTE FARÀ L’INFORME

Galabert va avançar que l’empresa a qui es va adjudicar l’auditoria per investigar l’afer de la CASS és la reconeguda firma internacional Deloitte. El president va explicar que l’empresa està duent a terme entrevistes al consell d’administració, direcció, als comandaments de departaments i tècnics, que a més “també estan aportant informació per compte propi”. Escoriza va explicar que “estem revisant els sistemes per automatitzar els processos” i creu que “necessitem millorar l’eficiència del servei informàtic”. En el seu plantejament previ, el director va apuntar que el problema que hi ha hagut amb la CASS era la “falta de prioritat” per millorar el sistema antic, ja que es volien centrar els esforços en la implementació del nou. El 2017 es va fer una reestructuració de l’àrea de pensions per reduir el temps de resposta i dur a terme una automatització dels processos, això sí, sense incrementar la xifra de personal. Aquesta automatització, però, no va arribar mai.

“És difícil posar la mà al foc, però creiem que en la resta de pagaments de pensions no hi ha hagut error”, va manifestar Galabert. El president, que opina que la CASS ha de ser “més diligent i àgil” amb la informació, va informar que si de l’informe s’extreu que hi ha indicis derivats de responsabilitats, no té “cap dubte” que serà la mateixa parapública qui porti davant la justícia el cas. El calendari més proper és que, a partir del 19 de febrer, la CASS citarà cadascun dels 213 afectats a qui s’ha regularitzat la situació per explicar-los el cas d’una manera individual i personalitzada.

CRONOLOGIA

07/12/2022

El consell d’administració de la CASS s’assabenta de l’afer.

08/2023

Primer contacte de la CASS amb la ministra Marín.

26/09/2023

Encàrrec d’un informe jurídic de la CASS per saber si es pot autocondonar.

25/10/20023

Conclusions de l’informe. La CASS no pot condonar i ha de reclamar el deute.

13/11/2023

Segona reunió amb Afers Socials.

11/01/2024

Tercera reunió amb Afers Socials. El ministeri informa que ho comunicarà a Govern.

16/01/2024

Reunió d’Espot amb Galabert i Escoriza.

23/01/2024

Reunió d’Espot amb el seu partit.

24/01/2024

Es trasllada l’afer als diferents partits polítics i es reobre el pressupost a través d’una esmena.

01/02/2024

L’esmena s’aprova via pressupostos a la sessió del Consell General.

2/02/2024

Roda de premsa de la CASS davant els mitjans.

8/02/2024

Compareixença de Galabert i Escoriza al Consell General.

tracking