La CASS encarrega un nou estudi actuarial

La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha tret a licitació l’elaboració d’un nou estudi actuarial del sistema de pensions andorrà que estimi l’evolució dels ingressos, de les despeses i de les reserves de la branca de jubilació en el curt, mitjà i llarg termini. L’estudi també haurà d’incloure treballs de simulació de diferents escenaris, amb mesures simples i combinades, aplicables en el curt, mitjà i llarg termini, amb l’estimació i projecció dels seus efectes en els ingressos, despeses i reserves.

El present projecte ha de permetre determinar quin és el previsible comportament de l’equilibri entre ingressos i despeses, així com el volum de les reserves de la branca de jubilació a legislació constant. També ha de permetre valorar els efectes que la modificació de les hipòtesis o de certs paràmetres i la introducció de mesures correctores poden tenir en l’equilibri a llarg termini de la branca; així com fer les simulacions que la CASS consideri, d’acord amb les variables que es defineixin.

El punt de partida de l’estudi és el conjunt d’assegurats de la CASS, actuals o històrics. Aquests es poden dividir en tres col·lectius. El col·lectiu de cotitzants actius (assalariats i comptes propis), alguns règims especials i determinats pensionistes d’invalidesa. El volum d’aquest col·lectiu, vigent durant el 2022 i amb continuïtat el 2023, és de 59.879 persones actives i règims especials, amb 62.379 registres en la combinació persona-règim; o 2.349 pensions d’invalidesa, de les quals 1.869 cotitzen.

També s’ha de tenir en compte el col·lectiu de passius, que són els assegurats que reben alguna prestació que es finança a través de la branca de jubilació (vellesa o reversió de cònjuge). El volum d’aquest col·lectiu, vigent durant el 2022 i amb continuïtat el 2023, és de 15.680 persones, amb 17.358 registres en la combinació persona-tipus prestació. El tercer col·lectiu és el d’antics cotitzants, és a dir, persones que en algun moment de la vida laboral han treballat i cotitzat a la branca de jubilació, que actualment no són actius ni passius del sistema i que encara no han fet efectiu el dret de transformar els seus punts en prestació de jubilació. Aquest col·lectiu abasta 136.981 persones.

Els col·lectius de partida (cotitzants i passius), assenyala la CASS en el plec de bases del concurs, s’hauran de tractar com un col·lectiu obert, tenint en compte el moviment natural de la població i els fluxos migratoris quan sigui escaient. Les prestacions que s’hauran de tenir en compte per a la projecció són únicament les contributives i els complements no contributius finançats per la CASS. L’actualització de les pensions i dels preus dels punts haurà de tenir en compte els diferents índexs que es poden utilitzar, IPC o factor de sostenibilitat.

La projecció haurà de contemplar diferents escenaris: el central i els dos de control, optimista i pessimista; i s’haurà de fer amb un horitzó temporal d’almenys 30 anys. Les dades de partida s’hauran de referir a les variables vigents el 2023, encara que no de manera excloent; i la data de valoració serà la de 31 de desembre de l’any passat.

L’informe de l’estudi actuarial haurà de tenir el detall suficient per permetre fer el seguiment any a any de la desviació entre la projecció i la realitat, i en particular pel que fa a les pensions i el seu tipus, i als beneficiaris. Així, s’haurà d’incloure una relació de taules amb el detall de la projecció per tipus de prestació (jubilació i viduïtat; noves i vigents) i de cotitzants, tant pel que fa al nombre com als imports.

Els treballs de simulació hauran de partir dels resultats de l’escenari central de la projecció actuarial i quantificar, en el mitjà i llarg termini, els efectes de les diferents mesures aplicables en la sostenibilitat de la branca jubilació. Aquestes mesures han de ser simples i combinades entre elles.

Cal recordar que l’últim estudi actuarial encarregat per la parapúblicaés del 2020 i situava la caixa en dèficit el 2024.