Turisme... de bolets?

El món canvia i els costums també. Cada vegada són menys els joves que van a collir bolets i, segons el sondeig del segon semestre de l’AR+I, un 40% dels enquestats hi van anar el darrer any. La xifra cau en picat quan es demana una freqüència major de deu vegades en les mateixes dates, i se situa en el 15%. Potser és conseqüència de la crisi climàtica, ja que aquesta tardor va ser la més crítica dels darrers cinc anys. “La cultura boletaire no està en perill”, almenys segons el micòleg Manel Niell, que considera Andorra com “un país totalment micòfil”. Un 34% dels andorrans enquestats afirma que hi va, una dada molt similar a Catalunya i que s’aproxima al 40% de Finlàndia, el país europeu amb major cultura boletaire.

Més enllà de les problemàtiques derivades de l’emergència climàtica, Andorra, com a país, pot equilibrar els seus inconvenients i els seus avantatges per trobar noves oportunitats. “Tenim molt pendent a causa de l’orografia del terreny i amb l’impacte de molta gent el terra s’erosiona”, explica Niell. Precisament, l’humà en té gran part de la culpa, pel desconeixement i la mala collita, ja que “en general la gent coneix pocs bolets, gairebé només el rossinyol, el rovelló i els ceps”. Les dades de l’informe ho corroboren: entre els enquestats destaquen molt per sobre de la resta el rovelló i el cep, amb un 86% i un 71% de familiaritat si se’l trobessin. Lluny, en tercera posició, hi ha la murga, amb un 23%, seguit molt a prop del rossinyol (22%). Aquesta manca de coneixement provoca la sobreexplotació tant del rovelló com del rossinyol, que a més són molt abundants al Principat, i, de retruc, suposa un altre greuge: la recollida massiva.

Amb tot això, l’AR+I va plantejar a la població si calia una regulació. Les opinions estaven molt dividides, amb només un punt per sobre el sí (37% a 38%). Entre les mesures que més bona acollida van tenir, destaquen la creació de llicències i la limitació de la quantitat que se’n recullen. El mirall europeu mostra com a Itàlia, per exemple, obliguen a pagar i en restringeixen la quantitat. Tot i això, Niell confia en una major pedagogia abans que cap restricció. L’oportunitat d’Andorra rau en el fet que la majoria dels boscos són de propietat comunal, i podria agafar el model de certs pobles d’Espanya, on hi ha àrees privades de collita de bolets, o el de Catalunya, en què s’està apostant per la micosilvicultura, que consisteix a treballar el bosc perquè produeixi el màxim de bolets. “A Andorra hi ha mil espècies de bolets, però fàcilment podrien haver-n’hi tres o quatre vegades més”, conclou Niell.