“L'estat civilitza el caldo de cultiu de les creences”

Jordi Corominas és filòsof, professor i escriptor. És veí de Sant Julià de Lòria i l’any passat l’editorial Fragmenta li va publicar Entre els déus i el no-res, un llibre que vol ser una brúixola sobre les religions, les espiritualitats i els ateismes.

En quin grau conviuen actualment la filosofia i la religió?

A Occident convivim en la multireligiositat, i això ens fa ser, en certa mesura, més tolerants. La religió es basa en un sentit que és extern, mentre que la filosofia pot permetre el diàleg entre les religions.

Creu que s’han polaritzat?

El problema és que els estats s’apoderen de les creences, com van fer el nacionalcatolicisme o el nacionalsocialisme, entre altres. Avui, en el nostre món, ni l’ateisme ni la religió gaudeixen de gran predicament; la indiferència sí.

És una opció vàlida, la indiferència?

Sí. Hi ha gent que no té temps per parar-se a pensar en què creu perquè prou feina té a sobreviure. Totes les vies espirituals tenen contradiccions. La indiferència és fàcil si no es qüestionen uns determinats valors. Vivim en un món en què s’evita el conflicte, com fan les xarxes socials. Per això, la nostra cultura és molt infantil.

Per què?

La culpa sempre recau en els polítics, però cadascú hi té una part de responsabilitat. L’estat civilitza el caldo de cultiu de les creences. El nazisme va aturar de matar els malalts mentals, però no els jueus. I això es deu a l’acceptació social.

Al llibre vostè parla d’ateisme espiritual.

El món religiós és un món on es troba un sentit que ve donat. L’ateu també té una creença, precisament perquè el sentit es crea des de zero, a través de l’experiència, per exemple.

Tots tenim creences?

I tant. L’únic dogma conscient que pretenc en el llibre és que tots en tenim. Cadascú viu amb una creença, i totes són complexes. Hem d’aprendre a viure en la complexitat.

I aquells que es consideren no creients?

Doncs no creuen en les religions tradicionals, però molts es podrien considerar espirituals.

En quina mesura ha canviat l’espectre espiritual?

Molt. Al llibre parlo de les noves espiritualitats, aquelles religions “del supermercat”, les de l’autoajuda. Són, per mi, religions líquides. És difícil de definir perquè és molt ampli: poden ser el ioga o l’homeopatia. Tenen una característica, i és que totes són hiperindividualistes i han quallat entre classes mitjanes i altes. Són totalment apolítiques i el dogma és, únicament, que a mi em vagi bé. Moltes tenen un gurú que culpabilitza l’individu i, a més, s’embutxaca una gran quantitat de diners.

Avui dia encara veiem conflictes al món sota el paradigma de la religió.

En totes les religions hi ha fonamentalistes, que sovint poc o res tenen a veure amb els elements profunds de la religió. És un fenomen ambigu que utilitza la religió com a defensa. A Gaza i Palestina veiem cada dia un camp de concentració. No és lícit de cap manera, en cap context.

Han exercit les religions una bona influència sobre les societats?

La institucionalització duu a elements negatius. Moltes d’elles han proporcionat molt bé a moltíssima gent, però el pitjor mal que existeix sempre prové en nom del bé. Tota creença s’ha d’alimentar d’esperit crític.

Si em permet la pregunta, vostè en què creu?

Soc cristià, però pròpiament no ho soc. El cristianisme de què parlo no és un cristianisme cultural, no té res a veure, per exemple, amb el nacionalcatolicisme. Estic molt lluny d’això.

Ha viatjat gaire?

Sí, he estat 24 anys vivint a Nicaragua i El Salvador treballant com a professor d’universitat. El viatge per mi és l’experiència més bèstia que hi ha. Trenca els esquemes. La bellesa del viatge és impregnar-te de la cultura local, de la convivència.

Considera que som tan diferents?

No. Una de les meves idees fonamentals, i que defenso en la meva obra, és la igualtat de la raça, i un dels meus focus de lluita és contra tots aquells que creen divisions. Malauradament, la societat sempre hi torna a caure.