Govern construirà 37 pisos socials més a la Borda Nova

La ministra Conxita Marsol va anunciar ahir al vespre l’ampliació del parc públic d’habitatge amb la construcció el 2025 de 37 nous pisos al costat dels terrenys de la Borda Nova, on actualment ja se n’havien previst 44, fet que provocarà que “d’aquí a dos anys tindrem 300 habitatges de preu assequible”. La titular d’Habitatge va avançar la notícia, a més d’altres mesures que ja estan tractant d’implementar, com “anar encara més lluny” en la regulació de la inversió estrangera o millorar l’accés a la compra d’habitatges, en la taula rodona per l’habitatge que va organitzar l’Institut Ostrom, una associació que treballa per articular nous models de ciutats i països amb propostes liberals, i que va comptar amb la presència de diferents professionals del sector.

“Criminalitzem molt els propietaris, però aquesta visió no és real”, va dir la representant del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Sandra Cano, que va apuntar que el Principat ja fa molts anys que està sense habitatge social. En la mateixa línia, però amb un to més vehement, es va expressar el representant de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Antoni Bea, que va incidir en el fet que “els propietaris són vistos com els dolents de la pel·lícula, quan en realitat són gent responsable”. Bea també va criticar la manca de direcció en el model de país que es projecta des del Govern, perquè “no sabem si juguem a la neu, el turisme, el comerç o la tecnologia”. El model d’habitatge també va ser un dels punts de debat en la taula rodona, sobre el qual el representant de l’Institut de l’Habitatge d’Andorra (INA), Josep Maria Pla, va sentenciar que és el de pelotazo, en clara referència a una operació econòmica que produeix un alt benefici de forma fàcil i ràpida, i va manifestar que actualment no dona resposta a la necessitat del país, perquè el creixement de la població que genera l’augment d’habitants ve provocat per la necessitat del sector de més mà d’obra per fer front als projectes que hi tenen lloc. Quant a la capacitat del país per créixer, Bea es va plantejar “quanta gent pot viure aquí?”.

L’organitzador del debat, el president de l’Institut Ostrom, Pau Vila, va assenyalar que Andorra es comporta com una gran ciutat urbana, sigui Londres o Barcelona, i que té impossible expandir-se a causa de “les restriccions geogràfiques”. L’expert va extrapolar la situació del Principat a les d’algunes grans ciutats europees i va advertir que Andorra pot agafar d’exemples sobretot allò que no ha funcionat en altres ciutats, com és, a parer seu, l’intent de modificació del mercat limitant la demanda o l’obligació de pisos de lloguer social a la capital catalana.

Marsol, que va estar prenent apunts durant les intervencions, va al·legar que “tenim un model amb un 60% de les 44.000 llars que és de lloguer”, a més de considerar com a “fonamental” incentivar polítiques per accedir al primer habitatge de compra. La ministra també va posar èmfasi en algunes de les mesures que ja s’estan duent a terme, com la recerca dels pisos buits sense consum per convertir-los de lloguer, que són 1.700, o la voluntat “d’anar més lluny” en la regulació de la inversió estrangera per “seleccionar bé la que ha de venir”. Tanmateix, Cano va manifestar que “els constructors no veuen atractiu fer pisos de lloguer” i Bea, per la seva banda, va convidar la ministra a ser “més valenta” per no intervenir en els lloguers, que provoca “manca de seguretat jurídica”. Tot i això, Marsol es va mostrar positiva en les noves mesures i en l’estret contacte amb els comuns per tenir millors dades referents als propietaris de pisos buits.