'cas bpa'
La família Cierco reclama a l'Estat espanyol 374,8 milions d'euros
Els expropietaris de BPA valoren en aquesta xifra els danys ocasionats per la liquidació de l’entitat i de Banco Madrid
La seu de la filial espanyola de BPA, Banco Madrid.
La família Cierco exigeix a l’Estat espanyol el pagament de 374,8 milions d’euros per la pèrdua patrimonial soferta per la liquidació de Banca Privada d’Andorra (BPA) i Banco Madrid. Per la liquidació de l’entitat andorrana en reclama 189,7 milions d’euros, mentre que per la filial espanyola de BPA n’exigeix 185,1. En un escrit dirigit al ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Demòcratica sol·liciten que s’acordi reconèixer i declarar la responsabilitat patrimonial de l’Administració General de l’Estat espanyol pels danys ocasionats als reclamants com accionistes majoritaris de BPA i Banco Madrid per la liquidació d’ambdues entitats.
Al text es recorda que al mes de març de l’any 2015, a conseqüència d’una sèrie d’actuacions encadenades que van tenir origen en la decisió de la FinCEN del Departament del Tresor dels Estats Units, de considerar BPA com una institució financera estrangera sotmesa a preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals, es va acordar primer la intervenció de la matriu BPA per part de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i, posteriorment, la intervenció així mateix de Banco Madrid per part del Banc d’Espanya. També recorden que les decisions d’intervenció de les dues entitats, motivades per les sospites de blanqueig, van venir seguides de posteriors acords que van donar lloc a la liquidació de les dues entitats.
La realitat, diuen en l’escrit, “és que tots els procediments administratius i judicials iniciats a Espanya en relació amb el presumpte incompliment d’obligacions a matèria de blanqueig de capitals per Banco Madrid (que va ser la causa motivadora de la intervenció) han conclòs sense declarar l’existència de cap il·lícit per part dels seus administradors”. Per això entenen que tant la decisió d’intervenció adoptada pel Banc d’Espanya, com les posteriors que van donar lloc a la liquidació de Banco de Madrid, són antijurídiques, irraonables i generadores d’un dany que aquelles no tenien el deure suportar.
Entre les proves que s’aporten a l’escrit es fa menció a la querella que s’instrueix a Andorra contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy i diversos ministres i alts càrrecs que formaven part de l’executiu del PP i de la policia que estarien implicats en accions il·legals per aconseguir dades bancàries de la família Pujol i altres mandataris catalans. Es parla que hi va haver “falsificació documental dirigida a fer creure a la FinCEN que BPA col·laborava en activitats de blanqueig de capitals, provocant la nota en què aquesta entitat nord-americana qualificava BPA com una institució financera estrangera sotmesa a preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals”.
A l’escrit es fa referència a les clavegueres de l’Estat espanyol i s’indica que “no només s’estaven fabricant dades falses sobre BPA, sinó que, addicionalment, buscava la col·laboració de la FinCEN en aquesta activitat”. També hi ha referències al comissari espanyol Marín Blas que “va estar desinformant la FinCEN sobre BPA, proporcionan-li dades falses, amb la finalitat de provocar un atac contra l’entitat”.
POLÍTICS CATALANS
Al text també s’assegura que la causa de la provocació de la intervenció de BPA i Banco de Madrid va ser “la pressió per al lliurament d’informacions relatives a polítics independentistes, la represàlia per una col·laboració insuficient i la possibilitat d’obtenir-la després de la intervenció”. Indiquen que el 2014 “diversos funcionaris de la policia espanyola van pressionar els propietaris i directius de BPA i Banco Madrid perquè subministressin informació relativa a la família Pujol i a altres polítics independentistes catalans”.
Segons la representació legal de la família Cierco, “el conjunt d’actes i actuacions il·lícites duts a terme pels funcionaris i personal d’Administració a la qual ens dirigim van acabar propiciant les intervencions de BPA i Banco Madrid respectivament, i aquestes intervencions, alhora, s’han materialitzat en una greu pèrdua patrimonial per als reclamants en tant que accionistes majoritaris de les dites entitats bancàries”.
D’altra banda, quantifiquen que a 31 de desembre de 2014 les accions de BPA tenien un valor de 251,3 milions d’euros i les de Banco Madrid de 245 milions. Valoren la pèrdua patrimonial soferta en 374,8 milions.