L'èxode, dos anys després

La història de l’èxode ucraïnès comença, per a algunes persones, abans del 2022. El 2014, les tropes russes van entrar a la regió del Donbàs i van annexionar, de forma unilateral, la península de Crimea. L’Elena Vahina es va veure obligada a marxar de casa seva, juntament amb la seva filla i el seu marit, perquè els russos va implantar la seva moneda, el seu internet i les seves operadores. “La vida era molt cara i els productes russos eren de baixa qualitat”, diu l’Elena. Per poder tenir un futur millor, es van traslladar a viure a una localitat a 20 quilòmetres de la capital, Kíiv, fins que la llavor del Donbàs i de Crimea es va escampar per tot el país.

“Vam estar un mes sota les bombes, havíem de recórrer 40 quilòmetres per aconseguir menjar”, relata. Tot i que en un principi no es van plantejar marxar, la situació els va forçar a fugir. Van agafar tot el que van poder en el cotxe, sense saber on anirien. Aquí va començar la seva particular travessa per Europa durant dues setmanes. La primera parada de la família va ser a Polònia, que no acceptava els refugiats i els agrupaven en camps temporals sense condicions de vida dignes. Es van traslladar, llavors, una mica més a l’oest, cap a Alemanya, on només van estar tres dies perquè al camp de refugiats improvisat hi van patir molt de fred. En aquell context, algú va parlar a la família d’una aplicació al mòbil que acollia a refugiats, gent que s’havia autoorganitzat fora de la via governamental per donar un sostre als exiliats. Es van introduir a l’aplicació i un home de Mâcon, ciutat de la prefectura de Saona i Loira, els va acceptar. Només van viure allà durant una setmana, mentre l’home que els va acollir negociava amb el Govern per tal de regularitzar els papers, però la resposta d’un mes que els van donar els va fer sentir “abandonats”. Així que van investigar i van trobar l’associació d’ucraïnesos d’Andorra. “Ens van dir que tenien places i ens van acollir”, diu la ucraïnesa. Van viure quatre mesos a l’Hotel Àustria, a Soldeu, que va oferir habitacions gratuïtes als refugiats, i el primer que recorda l’Elena és “la quantitat de neu”.

En una setmana, l’Elena i la seva família ja tenien la targeta verda i també van aconseguir una targeta de crèdit. Ella a Ucraïna treballava com a perruquera, però en arribar aquí va haver de treballar com a cambrera nou mesos abans de poder reprendre la seva feina. Actualment, treballa a Escaldes i es troba “molt millor”. La seva filla en quatre mesos ja va aprendre a parlar català i aquí al Principat ha après a nadar i esquiar. “Venir aquí ha estat el millor per a ella”, diu l’Elena, tot i que a ella li va costar prop d’un any adaptar-se a la nova vida. La perruquera és realista i creu que “ens quedarem aquí tota la vida”. El darrer estiu va anar de visita a Ucraïna i, en arribar, va sentir que allí era casa seva, per això “volia quedar-me, però el perill és molt gran”. Tot i això, se sent feliç a Andorra, creu que la mentalitat entre tots dos països és similar. “Ha estat un camí llarg i difícil, però el resultat ha estat positiu. No vull acostumar-me a la guerra”, conclou.

DIVISIÓ SOBRE ELS NOUS PERMISOS A QUÈ ES PUGUIN ACOLLIR

Després de la pròrroga de sis mesos que Govern va donar als 285 refugiats perquè poguessin regularitzar el permís de sojorn que finalitzava al cap de dos anys de viure al Principat, s’obre el dubte sobre quin estatus voldran i, podran, tenir en el futur. “Tenim constància, així ens ho han fet saber, que molts dels refugiats voldran tenir el permís de resident”, va manifestar la presidenta de l’associació d’ucraïnesos a Andorra, Anastasia Kravetz. Aquesta decisió, però, és una qüestió gairebé d’estats, perquè Ucraïna també hi té quelcom a dir. “Sabem que hi haurà casos de refugiats que demanaran el permís de residents i no de refugiats, però la voluntat del govern d’Ucraïna és que, dels gairebé tres milions d’exiliats, tots o la majoria puguin retornar”, va dir el cònsol honorari d’Ucraïna a Andorra, Antoni Zorzano. Zorzano ha estat l’enllaç entre Ucraïna i els refugiats al Principat, atès que en diverses ocasions ha viatjat a Madrid a tractar la situació dels seus compatriotes amb l’ambaixador a la capital espanyola. La qüestió resideix, ara, en quin tipus de permís vol tramitar a tots els exiliats el Govern de Xavier Espot, tenint en compte que hi ha una preocupació general per l’augment sostingut de la població resident en el Principat.