La Fiscalia vol fer la justícia més accessible per als discapacitats

La Fiscalia considera que calen instal·lacions adaptades per tal de facilitar la presència i participació de les persones amb qualsevol deficiència física en les instàncies judicials i policials. Ho creu perquè “si fos impossible per a un demandant accedir físicament als òrgans jurisdiccionals, es veuria vulnerat el seu dret a la jurisdicció”. Així s’indica en l’estudi elaborat per la fiscal adjunta Marta Villaverde Pereiras sota el títol L’accés a la justícia de les persones amb discapacitat: previsions legals i adaptacions pràctiques publicat a la memòria de la Fiscalia corresponent a l’any 2023.

Segons el ministeri públic, el fet de disposar d’un edifici de recent creació com és la nova seu de la justícia ha permès complir amb aquesta exigència, al tractar-se d’un edifici que ha tingut en compte aquestes circumstàncies i està dissenyat amb aquesta perspectiva. Tot i això, la Fiscalia recorda que l’accés a la justícia no s’esgota i es limita únicament a aquest edifici, sinó que els ciutadans també es veuen obligats a desplaçar-se a altres indrets i edificis per tal de fer efectiu aquest dret (com, per exemple, per visitar el metge forense). De fet, bona part dels processos (almenys penals) s’inicien al servei de policia. “Per tant, s’escauria reflexionar i valorar si aquests indrets i edificis compleixen amb un disseny que permeti l’accés sense dificultats a tota persona amb discapacitat, en especial el del servei de policia, que és on s’acostumen a dirigir les víctimes de molts tipus de situacions”, indica l’estudi.

Villaverde afegeix que el fet de disposar de personal amb formació en matèria de discapacitat permetrà l’accessibilitat del col·lectiu en aquests àmbits, essent a més recomanable que, per garantir dita capacitació, els diferents organismes puguin elaborar protocols, manuals de bones pràctiques o guies especialitzades segons cada funció per poder tractar amb les persones amb discapacitat i així poder donar-los-hi el servei adequat a les seves necessitats, en especial quan ens trobem davant de deficiències intel·lectuals.

Així mateix, indica, “seria oportú analitzar si escau ampliar el servei de justícia gratuïta a aquest col·lectiu, permetent que puguin rebre aquest benefici inclús en situacions en què la presència de lletrat no és obligatòria per llei, però sí que pot ser recomanable per ells atesa la seva capacitat de comprensió, tot als efectes de poder garantir el dret a un procés equitatiu si aquestes persones tenen dificultats per entendre la complexitat dels procediments”.

També aconsella que les persones amb discapacitat han de poder tenir accés a les normes i lleis. Per tant, el seu accés a la justícia passa, indubtablement, per poder conèixer-la, de manera que caldria adaptar-la a un llenguatge senzill, elaborar llocs de web accessibles, o fins i tot guies en vídeo i àudio de determinades lleis, normes o reglaments, en especial els que els puguin afectar de manera directa, i això per part de tots els organismes implicats. “Haurien de fer-se accessibles moltes webs de consulta, vinculades amb el poder legislatiu, amb el Raonador del Ciutadà, amb el sistema de justícia... per tal d’afavorir aquest accés”, diu.

“Les comunicacions i informació que han de rebre han de ser redactades de manera clara i senzilla. I, sobretot, els han de ser traslladades, de cap manera es pot permetre obviar el trasllat d’una comunicació (com seria, per exemple, el trasllat d’una demanda) a la persona amb discapacitat, en donar per fet que no entendrà el seu contingut i remetre-li, directament, a un defensor judicial designat d’ofici (per tant, sense que la persona amb discapacitat pugui haver triat, si ho desitja, el lletrat que vulgui que l’assisteixi)”, assenyala l’estudi.

En aquest sentit, “no es poden subestimar les capacitats de cap persona, havent d’evitar estereotips i prejudicis, i més especialment quan el tribunal no ha tingut ni tan sols l’oportunitat d’explorar dita persona i el que caldria fer és, de ser necessari, adaptar la notificació o resolució a un llenguatge més planer o adaptat a aquella persona per tal que l’entengui”. De fet, el llenguatge emprat no hauria de ser una mera repetició de la llei, o reglament, sinó que cal adaptar-lo i redactar-lo de manera senzilla, afegeix.

En definitiva, cal adaptar les notificacions i la informació que es rep durant un procediment, de manera que, en cada cas, totes les notificacions que requereixin una resposta o acció estiguin disponibles per mitjans i formats accessibles.

PAMFLETS, TRÍPTICS O GUIES DE LECTURA

La Fiscalia apunta que seria útil que en els processos de mesures de suport (i les seves revisions), en què sempre hi ha persones amb discapacitat, i en els quals és fins i tot difícil explicar a les famílies en què consisteixen, es puguin redactar i publicar pamflets, tríptics o guies de lectura senzilla que ho expliquin, a més de detallar què s’espera de la persona. També es podria redactar una guia per poder-la remetre a les persones amb discapacitat que participen en els processos judicials.