legislació penal
Els animalistes celebren la proposta de la fiscalia d'endurir el càstig per maltractament
El fiscal general demana que les persones condemnades per actituds violentes tinguin una prohibició de tornar a tenir mascotes
La fiscalia vol augmentar la protecció dels animals contra el maltractament. Ho va anunciar a la presentació de l’any judicial el fiscal general, Xavier Sopena, en la qual va proposar en el seu discurs que aquelles persones condemnades per maltractament animal, a part de les penes que ja estableix la legislació, tinguin el càstig accessori de no poder tornar a tenir una mascota. Sopena va apuntar que “el codi penal inclou entre els seus tipus el de maltractament animal a l’article 297, però no ha previst la possibilitat de fixar una pena de prohibició de tenir animals. Per tant, es tracta d’evitar que el condemnat per maltractament pugui tornar a tenir animals i els torni a maltractar”. La reincidència és el que es vol evitar. Sopena va lamentar en declaracions als mitjans que amb el sistema actual: “Es poden imposar penes, però no pots prohibir que el condemnat torni a tenir animals”.
La legislació actual de tinencça d’animals recull que “les persones que hagin estat sancionades per raó de maltractament no poden ser titulars d’un animal davant del registre corresponent i se’ls suspèn la tinença per un període de tres anys en cas d’una infracció greu i de sis anys en cas de tractar-se d’una infracció molt greu”, però en aquests supòsits la sanció sempre és temporal. La llei també preveu la en els supòsits més greus que s’ordeni la retirada de la custòdia dels animals afectats.
L’any passat es van registrar un total de cinc procediments referits a delictes contra el medi ambient. Totes les causes van obeir a maltractament animal. En relació amb l’any anterior, van disminuir en tres el nombre de procediments. D’altra banda, es va registrar un cas per “mort d’animal o danys molt greus a animal per imprudència greu” i el Tribunal de Corts va decretar una sentència absolutòria per maltractament animal.
Les associacions animalistes van celebrar la iniciativa del ministeri públic. La presidenta de GosSOS, Audrey Montel, va apuntar que “ens sembla una mesura lògica i de sentit comú” i va afegir que “tot allò que vagi en la línia de protegir els animals ens sembla indispensable”. A més, des de l’entitat van recordar que “vincular les penes per maltractament animal a la prohibició de tinença d’animals és una cosa que ja fan legislacions del nostre entorn i funciona”.
La presidenta de RonronejAND, Bea Montalvo, va apuntar que la intenció de Sopena de protegir encara més els animals “em sembla d’una sensibilitat i d’una qualitat humana brutal”. Montalvo va afegir que “no comprenem que la llei no estableixi que algú que ha maltractat a un animal pugui tornar a tindre’n un” i va reiterar la necessitat del canvi que va proposar Sopena. Des de RonronejAND van apuntar que van començar contactes amb el ministeri per afrontar reformes en l’àmbit animalista.
FRANÇA I ESPANYA RECULLEN LA PROHIBICIÓ DE TENIR MASCOTES
Els països veïns recullen als seus codis penals la prohibició de tenir animals després de ser condemnat per maltractament. A França, l’article 521-1 del codi penal recull que “l’abandonament d’un animal, sigui a la ciutat o el camp”, ha de rebre les mateixes penes que el maltractament greu i altres “actes de crueltat contra un animal domèstic”. Per tant, els tribunals francesos poden aplicar penes de fins a tres anys i multes de 45.000 euros, així com la prohibició –definitiva o temporal– de tenir un animal. A Espanya, les persones que hagin estat condemnades per maltractar un animal, especialment de companyia, tampoc tornaran a tenir la seva mascota després de complir condemna. Aquesta és una de les novetats que es van incorporar el passat mes de març del 2023 en la reforma del codi penal en matèria de maltractament animal; el text va ser aprovat pel Congrés. Igual que la llei de benestar animal, la nova normativa per protegir les mascotes espanyoles que recull prohibicions com la de deixar a un gos sol més de 24 hores. El període de temps s’amplia a tres dies en el cas de la resta de mascotes. A més, la llei recull que s’haurà d’identificar les mascotes, garantir assistència sanitària i controlar la seva reproducció, entre altres mesures.