PATRIMONI HISTÒRIC

Els frescos de Sant Esteve tornen a casa

El Govern tanca amb els propietaris de les pintures ‘El bes de Judes’ i ‘La flagel·lació de Crist’ un acord de compravenda per 2,75 milions d’euros

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Juli Minoves havia tancat també un acord amb la família Bosch, propietària de les pintures del conjunt mural de l’església de Sant Esteve, l’any 2008. Però la majoria parlamentària del govern Pintat no era suficient per aprovar el crèdit extraordinari de 3,8 milions que calia per tancar l’adquisició sense el suport de part de l’oposició, que no es va donar. L’executiu Espot no tindrà aquest problema i és un fet que El bes de Judes i La flagel·lació de Crist tornaran a Andorra cent anys després que el bisbe Guitat n’autoritzés la venda. El Govern ha tancat una promesa de compravenda amb els germans Bosch per 2,75 milions d’euros, 1 menys que l’acordat 16 anys enrere. Un pacte amb una validesa de sis mesos, període durant el qual caldrà tramitar i aprovar el projecte de llei de crèdit extraordinari per costejar i formalitzar la compra.

El cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Cultura, Mònica Bonell, van anunciar el retorn de les pintures a l’Espai Columba, una de les ubicacions provisionals que es valoren per a l’exhibició de les obres un cop siguin al país. Espot va deixar clar que no es vol repetir l’episodi dels frescos de Santa Coloma, guardats fins que no es va bastir precisament l’Espai Columba. “La nostra idea és que siguin accessibles i puguin ser vistos al més aviat possible”, va manifestar Espot. El lloc definitiu hauria de ser el futur Museu Nacional. Un projecte ara en l’aire perquè la nova majoria comunal d’Andorra la Vella no té clar si cedir la parcel·la de davant de l’edifici del Govern. “No defallim, la voluntat és intentar convèncer-los que aquesta infraestructura és necessària”, va manifestar Espot, que va deixar caure que si no pot ser, ben segur que hi haurà “moltes parròquies candidates”.

Mònica Bonell va reprendre el dossier al juny i va tornar a contactar amb els propietaris de les pintures, de qui va agrair la predisposició, perquè tenien clar que si les venien havia de ser a l’Estat andorrà. L’acord ha estat fruit de diferents trobades i en el vessant econòmic un xic inferior a la darrera taxació independent, duta a terme per l’expert Albert Velasco, que situava el valor de les obres en una forquilla entre els 2,9 i els 3,5 milions. “Els vaig transmetre [als propietaris] la voluntat del Govern, que era recuperar aquestes peces, però que la taxació del 2008 no podia ser”, va expressar la ministra. El procés d’acostament –incloent-hi una reunió al desembre a Andorra i amb el cap de Govern– va reeixir i l’entesa es va acabar de rubricar dimarts passat. Malgrat que la majoria de DA amb CC és més que folgada, la ministra va confiar en el suport de l’oposició: “Crec que no serà objectiu de confrontació política”. I es va aventurar a fixar el juny com a data possible del retorn.

Espot va destacar que “és un acord de gran rellevància per a Andorra, que mostra el compromís del Govern per la recuperació del patrimoni cultural”.

REPORTATGE

TRENTA-CINC ANYS DESPRÉS

Recordava ahir la ministra que Eudald Guillamet –present a l’acte– ja havia acudit el 1989 en nom del Govern d’Andorra al domicili familiar dels Bosch a Barcelona per veure unes pintures de les quals s’ha destacat la bona conservació. 35 anys després l’expert restaurador també ha tingut un paper en un retorn anhelat i que ha tingut dos episodis destacats: l’intent Minoves i el que després va protagonitzar Susanna Vela com a ministra de Cultura del govern socialdemòcrata de Jaume Bartumeu. Vela i els Bosch no es van posar d’acord amb el preu (s’oferien 1,9 milions) i des de llavors no hi havia hagut cap contacte directe entre l’administració andorrana i els dos germans propietaris de les obres. El bes de Judes i La flagel·lació de Crist són les dues úniques escenes del conjunt mural de l’església de Sant Esteve en mans privades. La resta (sis més) està custodiada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i pel Museu del Prado. Datades entre els anys 1200 i 1210, el Govern va destacar el seu valor artístic, d’un estil a cavall entre el romànic i el gòtic caracteritzat per un tractament de les formes humanes més expressiu i amb moviment. Van ser arrencades de la seva ubicació original el 1926 en una operació completament legal –res a veure amb els espolis corrents en el passat– quan, ho va expressar el cap de Govern, el valor que es donava al patrimoni no era el d’avui dia. Operacions com l’anunciada ahir miren de reparar-ho.

tracking