La padrina de Callaueta perd els recursos per evitar el desnonament

Els dos germans que viuen de lloguer al carrer Callaueta d’Andorra la Vella tenen mig peu al carrer. El Tribunal Superior ha rebutjat els dos darrers recursos del seu advocat i l’últim cartutx és tornar a recórrer al Tribunal Constitucional, però les opcions de seguir al pis on viuen des de fa més de 40 anys cada cop són més minses.

Dijous el Superior es va pronunciar sobre la demanda que el batlle Xavier Colom continuï amb l’execució del desallotjament i que no delegui en la saig. El tribunal l’ha desestimat. La segona mala notícia per a Isabel Ruíz i el seu germà Antonio va caure ahir, en forma de sentència, que va desestimar la revisió del cas perquè el lletrat al·legava que hi ha proves que presumptament podrien demostrar que la persona que ha promogut el procés contra els padrins no té legitimitat per fer-ho. A més, el Superior condemna els germans a pagar les costes.

L’advocat Emili Campos es va mostrar ahir desolat, en considerar que s’acaben les opcions “i no es farà justícia”. Confiava que els magistrats acceptessin reclamar una escriptura en què consta el testament del difunt propietari de l’edifici, ja que Campos està convençut que aquest document és vital per constatar que “la persona que ha promogut el desnonament no està legitimat ni tan sols per cobrar el lloguer”.

L’advocat accepta l’argument del magistrat que ha de ser la defensa qui aporti les proves, encara que ahir va remarcar que ell no pot accedir a aquesta escriptura, en custòdia en una notaria: “Hem donat al tribunal el nom del notari, el número de protocol, totes les dades perquè reclamin aquest testament i s’esvaeixin els dubtes”. El tribunal també retreu que aquesta demanda s’havia d’haver reclamat a l’inici del procés. Campos va replicar que en aquell moment no en tenien constància i que “correspon al tribunal verificar la legitimitat de les persones que denuncien, no em pertoca a mi”, en clara referència que hauria de ser la justícia qui demostri interès per saber si el denunciant té dret a reclamar el desallotjament dels germans, de 74 i 72 anys.

El Tribunal Superior va admetre la demanda de revisió de l’ordre de desnonament el gener passat. Aquesta decisió va fer veure als dos germans una llum d’esperança de seguir al seu pis de Callaueta i no traslladar-se al pis que li ha ofert Serveis Socials, encara que l’oferta de l’executiu continua en peu fins que es resolgui judicialment aquest afer.

El Govern es compromet a pagar la fiança i la meitat de l’arrendament –que és de 1.300 euros, mentre que ara en paguen 500–. Isabel va acceptar-ho, tot i que Campos va considerar que “hi ha un intent del Govern per resoldre el cas per evitar un conflicte enmig d’aquest descontentament pel mercat immobiliari”.

El moment més crític va ser el passat setembre, quan la saig Lourdes Alonso es va presentar a l’hora indicada al domicili. Ho va fer acompanyada de dos policies, un serraller i la treballadora d’Afers Socials, i va comunicar als dos germans que tenia una ordre d’execució. Va entregar un document en què s’explicava que s’havia adoptat la decisió de seguir amb l’execució dictada pel batlle. Tot seguit, va lliurar una segona resolució, en la qual es comunicava que deixava sense efecte l’ordre d’execució. Alonso va argumentar que no havia estat informada de la decisió del Constitucional d’acceptar el recurs d’empara amb efectes suspensius i que s’havia assabentat primer per la premsa i, posteriorment, directament pel TC.

ELS FETS

1. La dona abona cada mEs el lloguer

La causa del desnonament no apunta, en teoria, a cap impagament, ja que la dona abona cada mes el lloguer. Es tractaria de problemes amb un net.

2. La propietat va prendre fa tres anys la decisió

El propietari al·lega que fa tres anys que va decidir no allargar més el contracte d’arrendament, i un dels motius va ser la suposada actitud d’aquest familiar.

3. Increment de 100 euros per l’arrendament

Isabel Ruiz i el seu germà paguen 500 euros al mes pel domicili on viuen; abans eren 400, però el propietari els va apujar la mensualitat.