Andorra va a la cua en l'ús de la intel·ligència artificial

L’ona expansiva de les noves tecnologies no discrimina entre sectors ni tipus de feina. La darrera actualització i novetat, que està sacsejant el mercat laboral, és la intel·ligència artificial, tot i que al Principat la seva implantació sigui encara embrionària. “El nivell d’aplicació de la IA a Andorra és molt baix”, comenta el director de l’àrea d’IA de Learning Heroes, Jordi Segura.

Learning Heroes és una companyia tecnològica amb seu a Andorra que en un principi es dedicava únicament al blockchain, és a dir, el procés que elimina els intermediaris, descentralitza tota la gestió i atorga el control als usuaris. Però des de fa un temps, s’han iniciat també en la formació de tecnologies i tenen més de 12.000 alumnes arreu del món, de 34 països i 180 ciutats. Segura afirma que, cada vegada més, Andorra s’està obrint cap a aquest món i creu que “hi ha molt per fer en l’àmbit tecnològic i digital”.

Per a l’enginyer informàtic, el principal benefici d’aquesta tecnologia resideix en les automatitzacions de processos repetitius o creatius, ja que connectades són “la combinació perfecta”. Un dels pioners en un dels sectors tradicionals d’Andorra és Creand, que està començant a fer imatges amb intel·ligència artificial i “això fa que estalviïn en recursos i personal”, explica Segura.

En la mateixa línia es posiciona el director de la CEA, Iago Andreu, que considera que el punt fort d’aquesta eina és “l’optimització dels processos, que permet alleugerir les feines” i considera positiu que la tecnologia “supleixi el treball monòton”. A ulls d’Andreu, això ha de permetre fer les feines mecàniques d’una forma “més ràpida” i explica que té constància que ja hi ha empreses que la utilitzen, sobretot els departaments administratius alhora de la redacció de correus electrònics o l’elaboració d’informes.

Precisament aquest sector, el de la comunicació, és, actualment, el principal aparador per a la intel·ligència artificial. “Tinc un amic que és redactor i m’explica que hi ha gent que es passa hores i hores fent guions i, és clar, això la IA ja ho pot fer”, expressa Segura, que apunta que a l’equip de màrqueting de Learning Heroes tenen entre 15 i 20 persones. “Tot el que fem nosaltres arribem a desenes de milers de persones, abans ho feia una única persona, però ara és impensable que una sola sigui capaç de fer tot això”, afegeix.

A l’altra cara de la moneda s’hi dibuixen les reticències d’una part de la població, que pot trobar en aquesta tecnologia un rival que els pot substituir a la feina. No són els luddites del segle XIX, que destruïen telers i cremaven les fàbriques perquè perdien la font de subsistència, però l’extrapolació és plausible.

Tot i això, a l’USdA no hi ha “cap preocupació”, de moment. “Hi haurà feines diferents de les d’ara, algunes desapareixeran per crear-ne de noves”, manifesta el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach. El sindicalista va afirmar que són conscients que ja hi ha robots que fan tasques de cambrers als restaurants, però que això, de moment, no afecta els treballadors.

Com Ubach, Andreu també creu que a llarg termini algunes professions es deixaran de fer en detriment de la tecnologia, però creu que amb el teixit econòmic d’Andorra mai es perdrà el servei de cara al públic, per exemple, en el sector serveis. “La interacció humana serà difícil de substituir”, diu. El mateix pensa Ubach, que opina que “la gent sempre voldrà ser atesa per altra gent”.

Més taxatiu es mostra Segura que, tot i empatitzar amb aquells reticents, argumenta que “no hi ha opció, i això és la realitat”. La IA és “una vareta màgica que necessita que algú la condueixi”, sosté l’enginyer informàtic, que defensa que “no prendrà el treball, sinó que la feina serà saber usar-la. La IA no ens ultrapassarà per si sola, això és un dels grans mites”.