El MoraBanc es queda sense benzina (70-89)

El MoraBanc ha perdut contra el Reial Madrid 70-89 al Poliesportiu en un duel en què el conjunt tricolor s’ha fos a mitjans del tercer quart quan venia fent un gran partit, i on ha acabat caient de manera contundent. Més enllà d’una actuació arbitral dubtosa per moments, els blancs han imposat la seva qualitat en els moments calents (han arribat a perdre per set punts gràcies a un molt bon tram dels de Natxo Lezkano), i han acabat enduent-se la victòria d’un Poliesportiu ple fins a la bandera, i que no ha deixat de donar suport al MoraBanc en cap moment.

No han arrencat gens bé els tricolors, erràtics en atacs, i superats en defensa pel joc interior blanc liderat per Tavares i Yabusele (1-8). L’afició tricolor, que ha omplert el Poliesportiu, apretava de Valent i ha ajudat a reaccionar als de Lezkano, que s’han arribat a situar a només tres punts després d’un triple d’Andric (12-15) en mig de decisions arbitrals, com a mínim, discutibles, que han tret de polleguera al públic i a Natxo Lezkano en més d’una ocasió. De fet, el tècnic basc ha rebut una tècnica abans d’acabar el primer quart entre els crits de “así gana el Madrid” i “manos arriba esto es un atraco” de la parròquia tricolor. La tensió sobre el parquet ha semblat descentrar els blancs, que han obert forat al marcador marxant deu amunt (16-26) al final del primer quart.

L’entrada de Maric i l’explosió de Montero, que arrossegava molèsties, ha donat una altra cara al MoraBanc, que no volia deixar anar tant d’hora el partit, i que s’acostava a només quatre punts (25-29) a l’equador del segon quart. I si una cosa té aquest equip i ho ha demostrat més d’un dia i més de dos és caràcter, iahirva tornar a demostrar-ho quan pitjor pintaven les coses per capgirar el marcador amb un parcial de 12-4 amb Maric per dins i l’encert exterior per posar-se quatre amunt (37-33). El partit seguia ben calent, amb el públic endollat i amb algun jugador del Madrid fent de les seves. Com Alberto Abalde, que ha semblat despertar, encara més, a la bèstia Jean Montero després d’una falta sobre el dominicà, que li ha respost amb un triple a la cara per marxar 41-37 al descans.

Andric ha obert la segona meitat amb un triple per donar una màxima de +7 als tricolors (44-37), abans d’una petita reacció visitant, perquè si una cosa tenen els blancs és qualitat i una plantilla. I quan amb això no dona, sempre hi ha algú disposat a donar una empenteta. Com tres senyors vestits de taronja que van fer que el partit passés del 52-44 al 49-47 amb dues accions més que discutibles. El MoraBanc, i no era gens fàcil, va provar d’aïllar-se de tot això, tot i que el Madrid va poder igualar el partit a l’equador del tercer quart (52-52) des del tir lliure. Però el Madrid és molt Madrid, i ha tornat a demostrar per què és un dels millors equips del continent amb un parcial de 2-19 que ha ensorrat totes les possibilitats del MoraBanc d’endur-se el triomf, amb uns blancs que manaven per 13 (55-68) a falta de l’últim període.

Els tricolors semblaven fosos per moments, però en cap moment han deixat de lluitar tot i ser conscients de que la remuntada era gairebé una utopia. Però si una cosa no perd mai aquest equip és el caràcter i la fam, i ha provat de rebaixar la diferència, tot i que sense gaire èxit. Mentrestant, un dels àrbitres ha hagut de deixar el parquet lesionat, i el duel ha acabat xiulat només per dos dels col·legiats. El partit estava totalment decidit, i només faltava per saber quin era el marcador final, que ha acabat sent de 70-89.

Els tricolors seguiran amb vuit victòries, idiumengevinent visitaran el Palència en busca de seguir fent un passat més cap a la salvació.