Els ucraïnesos esperen facilitats del seu consolat per fer els tràmits

Els refugiats que van arribar a Andorra a l’inici de la guerra esperen aviat iniciar una nova etapa que els traurà l’etiqueta de refugiats per convertir-se en residents dins de la quota general. Acaten el canvi, encara que esperen certa protecció del Govern perquè tampoc se’ls pot considerar uns residents qualssevol: van aterrar al Principat no per voluntat pròpia per treballar, sinó per no viure el terror, ara ja quotidià, de les bombes i míssils que cauen cada dia a les ciutats ucranianes.

En menys de sis mesos han de fer els tràmits i disposar de la documentació que exigeix el Servei d’Immigració per atorgar el permís de residència i treball, una tasca gens fàcil, ja que, fins avui, és necessari desplaçar-se a Madrid per reclamar la documentació. Anastasiia Kravets, presidenta de l’Associació Cultural dels Ucraïnesos a Andorra i que s’ha erigit en una veu important del col·lectiu, explica que molts refugiats s’han espavilat i ho tenen tot preparat: “N’hi ha una seixantena que estan pendents i volem parlar amb l’ambaixador o cònsol a Madrid per buscar una fórmula més còmoda”, o bé anar a Barcelona.

Anar a la capital espanyola suposa una despesa important en viatge, estada i la possibilitat que falti qualsevol segell o document que faci que el desplaçament no serveixi per a res. “A més han de demanar festa a l’empresa”, afegeig Kravets, que reconeix que moltes famílies que van arribar fa dos anys han tornat a Ucraïna: “No tothom té la mateixa facilitat d’adaptació i la terra tira. Allà tenen casa seva i la família, i després de tant de temps hi ha qui prefereix tornar”.

Altres s’ho han pres amb filosofia diferent. Si bé l’idioma ha estat una dificultat afegida a aquest exili forçat, la majoria ja treballa i pot fer front a les despeses bàsiques. També és cert que, encara que disposin d’estudis superiors o d’experiència en feines qualificades, a Andorra ocupen llocs de salaris de la franja baixa: neteja, reposadors en supermercats, perruqueria, manicura... Però no hi ha queixes. Kravets comenta que entenen perfectament que sense el domini del català no poden ocupar determinats llocs de treball, i es mostren agraïts per l’ajuda que rebut d’Andorra, tant pel que fa a l’aprenentatge de l’idioma, escola per als 70 infants, disposar d’allotjament, i d’altres casos més individuals.

Alguns, en canvi, han preferit mudar-se a altres països, com per exemple Bèlgica, pensant que tindran més oportunitats. Allà hi ha molts ucraïnesos i entre ells s’ajuden a iniciar negocis o buscar treball. Kravets no dubta que quan acabi el conflicte la majoria decidirà tornar a casa: “L’amor a la pàtria és molt fort, la família, els amics...”.

Aquesta jove ucraïnesa establerta a Andorra fa temps, relata que per a alguns viure al país ha estat un cop de sort. Per exemple un nen que va patir una infecció intestinal i que va ser traslladat a Barcelona en estat molt greu: “Potser a Ucraïna no s’hauria recuperat”. Kravets també remarca la felicitat d’una família després que el marit i pare deixés el país eslau per retrobar-se amb la seva família: “A Andorra són feliços. Ell treballa com a conductor d’un autobús i pot mantenir la família, perquè la dona va tenir una greu malaltia que sortosament ha superat”. Són històries privades que sumades donen un alè d’optimisme dins del drama que pateix aquesta gent d’una guerra de la qual no s’albira el final.

Entre finals del mes de març i principis d’abril d’aquest any es començaran a esgotar els primers permisos de sojorn dels refugiats ucraïnesos que viuen al país. Aquesta documentació, que l’oficina d’immigració va començar a atorgar per l’inici del conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia, tenia una validesa de dos anys i, com que expira aquesta mateixa primavera, ha obligat el Govern a reaccionar i buscar possibles solucions. En una reunió mantinguda aquest febrer entre els ministeris d’Afers Socials, Afers Exteriors i Interior, s’ha acabat acordant prorrogar sis mesos més el permís de sojorn. Aquesta és una primera solució, que hauria de permetre als refugiats disposar de més temps per regularitzar la seva situació.

XIFRES

1. inici de la guerra al 2022 i èxode

El 24 de febrer de 2022, Rússia va emprendre una agressió militar contra Ucraïna. Des de llavors, milions de persones han fugit de la guerra, buscant refugi a països de la UE i a Moldàvia.

2. Prop de 7 milions de persones van fugir del país

En data de febrer passat, s’han comptabilitzat gairebé set milions de refugiats ucraïnesos registrats a diferents països d’Europa. Polònia i Alemanya encapçalen el rànquing de països receptors.

3. Una fenomen no vist des de la Guerra Mundial

La invasió russa d’Ucraïna va comportar un dels èxodes més ràpids des de la Segona Guerra Mundial. En només una setmana, més d’un milió de persones van sortir d’Ucraïna per buscar refugi.