“Limitar la inversió estrangera ataca l'especulació al mercat”

Pau Vila va organitzar fa unes setmanes una taula rodona sobre l’habitatge a Andorra amb parts dels actors implicats, entre ells la ministra Marsol. Considera que Andorra es comporta com una gran ciutat europea quant a l’habitatge.

Qui és la fundació Ostrom?

Nosaltres som un think tank nascut a Barcelona que tractem tota una sèrie de temes que es presenten una mica a l’àmbit local, com és l’habitatge. Formem part d’una xarxa internacional que es diu Atlas Network i col·laborem amb institucions de molts països. Per exemple, a Alemanya tenim molt bona relació amb un altre think tank, la Friedrich Naumann Foundation.

La situació d’Andorra és semblant a altres regions?

Coincideix bastant amb els problemes que hem viscut a Catalunya, sobretot a Barcelona. Estem parlant d’un desequilibri entre l’oferta i la demanda. De sobte hi ha molta gent que vol anar a viure a Andorra, perquè és atractiu fiscalment, és atractiu pel que fa a l’oci, la qualitat de vida és alta, i el clima és agradable. Que hi hagi molta gent interessada, sobretot no andorrans, fa que una persona que no és d’Andorra pugui acabar pagant més diners que un andorrà per accedir al mercat de l’habitatge i aleshores l’andorrà té problemes per tenir una vivenda.

A Barcelona es va obligar a fer un 33% de pisos socials i es van limitar els preus per llei.

Sí, i no ha funcionat. Els preus són com la febre. Si en tens, et pots prendre un antitèrmic, que pot ser atacar el preu alt, el qual és un símptoma. Tu pots tenir febre i prendre’t un antitèrmic, però si tu no saps d’on et ve la febre o no estàs fent res per la causa que t’està provocant la febre, quan et passi l’efecte de l’antitèrmic tornaràs a tenir febre o potser serà pitjor.

Llavors?

Els preus no són un problema en si mateix. Els preus estan donant una informació, que és que hi ha molta demanda en relació amb l’oferta. Si això és un problema, el que has d’atacar és el tema de si puc fer més oferta o puc fer polítiques o incentius que em permetin minimitzar la demanda o modelar-la.

La ministra Marsol està posant el focus, per exemple, en els pisos buits.

Això és una política que va en la línia d’intentar crear oferta. En aquest cas, el dels pisos buits, no crear oferta per la via de construir, sinó crear oferta per la via d’identificar oferta existent que no està disponible, però que podria estar-ho. Està bé perquè Andorra és limitat geogràficament, no s’hi poden construir més habitatges perquè no hi ha terreny.

També s’està creant un parc públic d’habitatge. Viena en té un 25%, han de ser el mirall?

Si Viena pot tenir un 25% de parc públic, a Andorra també hauria de ser possible. Si hem de construir en obra nova un 25% més de pisos, serà un problema. Però no només parlem d’obra nova. Per exemple, amb els edificis deteriorats, abans que vingui un promotor per construir un edifici nou, plantegem si hi ha alguna manera que des de l’esfera pública es pugui fer un edifici nou, amb uns criteris d’accessibilitat específics.

Però és molt un 25%, oi?

Sí. I és de justícia dir que fora d’Àustria no hi ha gaire més exemples que s’arribi en un nivell tan extrem. La mitjana a Europa se situa en un 5%.

Va dir que Andorra es comporta com una ciutat europea És suficient aquest 5% a les grans ciutats europees?

Si arribes a un 25%, serà el màxim. Si arribes a un 5%, hi haurà molta menys gent que quedarà fora del mercat. Però venint d’un 0%, com és el cas d’Andorra, és el punt de partida. Tot és millor que 0%. Un dels problemes és el creixement d’Andorra.

Es pot limitar?

Aquest és un debat complicat. Si s’arriba a un moment en què s’hagin de fixar quins són els criteris de qui hi té dret i qui no, serà molt difícil perquè no siguin excloents o discriminatoris. Podria vorejar el racisme. Tot i això, Andorra no és espai Schengen i aquí hi ha competències legals per regular-ho.

Parlant de limitacions, què en pensa de la limitació a la inversió estrangera?

És veritat que d’entre tot el ventall de propostes, és una proposta que ataca a la part concreta de l’especulació de mercat. Seria la menys nociva de totes; tot i això, també té conseqüències negatives, ja que suposaria perdre part de riquesa i oportunitats i possibilitats de negocis.