JUSTÍCIA

Els saigs executen més d'una quarantena de desnonaments

Dotze dels desallotjaments es van fer sense cap mena d’intervenció

La Seu de la Justícia.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Més d’una quarantena de desnonaments es van produir al llarg de l’any passat. Segons dades facilitades per la Seu de la Justícia, el 2023 es van registrar un total de 149 demandes relacionades amb els arrendaments urbans. De tots aquests casos, la Cambra de Saigs va confirmar que 44 casos van acabar en desnonaments. Entre aquestes estadístiques, destaca que dotze es van lliurar sense cap mena d’intervenció, ja que en onze casos els pisos ja estaven desocupats en el moment d’efectuar el desallotjament. En canvi, pel que fa a la resta, es va realitzar el llançament a l’instant.

La Llei de mesures de protecció d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge, que va entrar en vigor el gener de l’any passat, va atorgar la potestat a tots els saigs de fer efectius els desnonaments d’habitatges privats i a l’Institut Nacional de l’Habitatge d’aquells de protecció pública. De la mateixa manera, es va incloure un protocol d’actuació en situacions de pèrdua de l’habitatge de residència habitual i per a casos de desnonaments que pren en consideració les situacions socials de les famílies i alhora garanteix la protecció de les persones. A més, el procediment va servir per donar resposta al requeriment del Consell de Drets Socials del Consell d’Europa, que demanava un pla d’actuació entre Batllia i Afers Socials per atendre tots els casos de vulnerabilitat social i residencial.

En relació amb el procediment de desnonament, aquest es troba recollit al capítol tercer del Codi de Procediment Civil, concretament als articles 30 i 31 de la Llei d’arrendaments. La legislació especifica que l’arrendament es pot extingir a causa de l’expiració del termini pactat, la pèrdua o destrucció de l’immoble arrendat, l’alienació de l’habitatge, la declaració de ruïna, l’expropiació forçosa i altres supòsits.

De la mateixa manera, l’arrendatari pot donar per finalitzada la relació i demanar el desnonament si s’incompleix el pagament de la renda o de les despeses complementàries. També s’executa quan existeix algun tipus de sotsarrendament sense el permís de l’arrendador. Igualment, la llei preveu la revocació del contracte en cas de desobediència de les condicions pactades i si l’arrendatari ocasiona danys o executa obres en la finca sense consentiment. Finalment, en el supòsit que l’arrendatari desenvolupi accions perilloses dins de l’immoble, això també és motiu perquè l’arrendador rescindeixi la relació.

tracking