“No em penedeixo... Era una altra època”

“No em penedeixo. Interiorment, sé el que penso, però no vull donar cap mostra de penediment. El que ha passat, ha passat, fatalment, i no es pot tirar enrere.” Així s’expressava ahir al programa ADN, de Diari TV, Àlvar Valls, activista polític català, quan va ser preguntat pel periodista Gabriel Fernàndez sobre l’acció que el maig del 1977 va costar la vida a l’industrial català Josep Maria Bultó. Valls, que també és poeta, escriptor, traductor, periodista, corrector i professor, va participar activament en “l’acció econòmica” quan formava part del grup que s’autoanomenava la Casa. Per la policia espanyola es tractava de l’Èxercit Popular Català (Època). L’activista polític català, que viu des de fa més de 40 anys a Andorra, va explicar que l’“acció econòmica”, l’“extorsió”, va ser “un desastre”. Va afegir que “si l’objectiu hagués estat un atemptat, matar aquest senyor, hauria estat un èxit, però aquest no era l’objectiu, l’objectiu era cobrar”. En la conversa amb Fernàndez, va afegir que “ja sé que aquestes coses sonen lletges, però s’han de centrar en els temps i l’època”.

“Era un fet de lluita revolucionària, amb tots els encerts i les pífies”, va dir Valls, que va recordar que l’objectiu del grup del qual va formar part no era ser un partit armat. “Volíem ser l’embrió d’un exèrcit, un exèrcit no és un partit, no té una ideologia”, va indicar, per explicar que l’acció que van fer era “perquè ens havíem de finançar. Era molt car tenir un grup en la clandestinitat”.

Tornant al penediment, Valls va assegurar que “si pogués tirar enrere, segurament ho faria, però això va passar”. Després d’afirmar que la mort de Bultó (que va passar quan l’industrial es va treure la bomba que li van col·locar al pit i aquesta va esclatar) “va ser allò que diuen una víctima col·lateral”, va assegurar que “puc certificar que no vaig beure una copa de xampany, ens va saber molt greu. Havíem posat en risc la vida d’aquest senyor i això és claríssim. L’objectiu era un i va resultar un altre”. En la conversa va reconèixer que “he conegut moltes persones que em van dir que no els va agradar el que vaig fer, però jo no hi puc fer res a posteriori”.

Valls, detingut poc després de la mort de Bultó, va passar 50 dies empresonat, però va quedar lliure per l’amnistia que es va decretar a l’Estat espanyol el 1978. El Suprem la va anul·lar i va fugir a França. Hi va viure un any i mig a París fins que es va traslladar a Andorra, on va ser acollit pel notari Marc Vila. Al Principat s’hi va passar més temps a la presó que a Espanya. Va complir sis mesos a l’antiga presó dels soterranis de Casa de la Vall per viure al país amb una identitat falsa. Concretament sota el nom d’Albert Comella Rossell. El van detenir el 1986. Coincidint amb la visita del Copríncep François Mitterrand la policia va voler identificar totes les persones que vivien als carrers per on havia de passar el president francès.