Allau d'al·legacions als canvis urbanístics de la parròquia d'Ordino

La proposta de revisió del pla d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP) d’Ordino ha rebut 220 al·legacions des que va sotmetre’s a exposició pública el 6 de desembre de l’any passat. La xifra demostra, segons va afirmar ahir la cònsol major ordinenca, Maria del Mar Coma, “l’interès dels ciutadans” per uns canvis en la normativa comunal que marcaran el rumb del creixement urbanístic de la parròquia en els pròxims anys.

La majoria d’al·legacions, prop del 90%, van entrar al comú entre dilluns al matí i dimecres a la tarda. És a dir, just abans que acabés el període de 90 dies d’exposició pública de la proposta de revisió. El volum de queixes rebudes no ha sorprès la cònsol. “La setmana passada només se n’havien registrat 25. Com sol passar, a última hora n’han estat moltes més. Veient l’expectació que el projecte havia despertat m’ho esperava”, va afirmar en declaracions al Diari.

La corporació disposa de dos mesos per resoldre les al·legacions. Passat aquest període, la revisió se sotmetrà a votació al consell de comú perquè, si s’escau, se’n faci l’aprovació provisional. Tot seguit l’haurà de revisar la comissió tècnica d’Urbanisme. La màxima autoritat de control dels projectes urbanístics rebrà el text, segons va confirmar Coma, abans del final d’any. L’aprovació definitiva del nou POUP, per tant, no es podrà votar en consell de comú fins al 2025.

Tot i que encara no ha pogut revisar una per una totes les al·legacions, Coma va apuntar que “gran part” de les queixes tindran un denominador comú: la transformació de terrenys fins ara urbanitzables en parcel·les desclassificades, on no es podrà construir. El desembre, pocs dies després de l’aprovació de l’exposició pública de la revisió, aquesta publicació ja va poder comprovar que la nova normativa despertaria rebuig entre els propietaris. Si el comú no hi fa canvis les setmanes vinents, algunes terres perdran el cent per cent del valor econòmic perquè no s’hi podrà edificar.

Coma va remarcar que caldrà fer “algunes modificacions” a la proposta de revisió. Fa just un mes la cònsol ja va apuntar que els paràmetres del nou pla d’urbanisme podien suposar un greuge per a alguns propietaris –sobretot per als qui passaven de “tenir 100 a no res”– i perjudicar el desenvolupament urbanístic de la parròquia. “Penso que se’ls ha de deixar fer com a mínim alguna edificació unifamiliar, ni que sigui per als seus fills”, va afirmar.

Quin serà l’abast d’aquests canvis? “Nosaltres el que intentarem és mantenir la idea principal de la revisió”, va respondre Coma. És a dir, aturar la “massificació” urbanística i la proliferació de “grans construccions”, fets que van convèncer la corporació anterior, de què Coma formava part, d’engerar el procés de revisió del POUP. L’esperit de la norma, va assegurar, no quedarà desvirtuat.

En els últims tres mesos el comú ha atès 196 propietaris i veïns de la parròquia en visites concertades prèviament. A més, ha organitzat diverses reunions de poble a Ordino i als quarts amb l’objectiu de resoldre dubtes i inquietuds sobre la proposta de revisió.

En el període d’exposició pública un dels actors que s’han erigit en portaveu de les reivindicacions dels tenidors de terrenys ha estat l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes (APTA). Fa un mes l’entitat va entregar als cònsols una carta de protesta signada per 102 propietaris acompanyada d’un informe jurídic. La tesi principal de la missiva és que la proposa de revisió contradiu la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU). L’APTA va recordar que la LGOTU només permet establir un terreny com a sòl no urbanitzable en dos supòsits, continguts en l’article 38: si està situat en una zona afectada per riscos naturals o bé si és propietat d’un comú o un quart.

El 29 novembre passatel comú va aprovar per unanimitat sotmetre a exposició pública la revisió extraordinària del POUP. Coma, aleshores consellera de Finances i Pressupost, no va expressar dubtes sobre el document. Passades les eleccions, la cònsol va matisar el discurs. La pressió dels propietaris deu haver estat intensa.