La despenalització de l'avortament no satisfà el col·lectiu feminista

La manifestació d’Acció Feminista va reunir unes dues-centes persones unides per diverses reclamacions. Una de les més sonades va ser la que feia referència a l’avortament. La presidenta d’Acció Feminista, Laia Ferré, va explicar que “el fet que les dones hagin de marxar d’Andorra i pagar per avortar és violència institucional i atempta contra un dret humà fonamental”.

Ferré va recordar que les dones a Andorra han de pagar “més de tres-cents euros per un avortament farmacològic a la Seu, sense cap seguiment mèdic, i fins a 6.000 euros en avortaments quirúrgics en els tres supòsits bàsics”, un fet que la presidenta d’Acció Feminista va definir com “una aberració”.

Des de l’associació van demanar que la interrupció de l’embaràs es “despenalitzi i que sigui lliure i gratuïta al país”, seguint el model francès, que va incloure l’avortament lliure a la Constitució. Durant la lectura del manifest, es va apuntar que “tenint en compte que va ser el nostre Copríncep francès qui lidera la proposta, és hora d’acabar d’una vegada amb la vexacióde drets sexuals i reproductius de les dones d’Andorra”.

Acció Feminista va demanar al Govern que iguali les baixes de paternitat i de maternitat d’una manera efectiva. El plantejament de l’executiu és que a partir del 2025 es comencin a equiparar les baixes que reben els homes amb les que tenen les dones, però es farà de manera progressiva. Ferré va criticar el Govern i va apuntar que “és una matèria en la qual anem molt tard”, i que el canvi hauria de ser efectiu “com més aviat millor i de cop”, sense fases esglaonades com vol fer el Govern.

La violència de gènere continua sent una xacra que preocupa la societat. Ferré va recordar que “cada setmana hi ha casos i cada vegada creixen més les causes d’assetjament sexual, que està enquistat a la societat”. Una de les solucions a aquest problema passa per l’educació sexoafectiva als centres escolars i que s’ensenyi als joves que “el consentiment i el desig han d’estar al centre de la sexualitat”, i que només així “s’atacarà de base el problema de la violència de gènere”, va asseverar Ferré.

La problemàtica de l’habitatge afecta més les dones. Ferré va recordar que la bretxa salarial continua sent un problema al país i que el nivell adquisitiu de les dones és inferior al dels homes, ja que “les feines feminitzades solen ser les més precàries”. Per tant, solen ser elles les que tenen més problemes a l’hora de trobar una vivenda digna dins de la situació actual del país.

CONVIURE AMB UN MALTRACTADOR

“És violència de gènere que una dona es vegi obligada a continuar vivint amb el seu agressor perquè no es pot permetre un altre lloc on viure.” Així de contundent es van mostrar les representants d’Acció Feminista durant la lectura del manifest davant d’una problemàtica com és la de l’habitatge que afecta tothom, però ataca especialment les dones. Per aquest motiu, Acció Feminista va demanar “polítiques públiques d’habitatge que emparin les persones més vulnerables de la societat” per tal de protegir-les davant de situacions tan extremes com ara d’haver de conviure amb la persona que les maltracta. “Nosaltres sofrim els efectes de la bretxa salarial i del sostre de cristall, i això provoca que tinguem menys ingressos que els homes”, va explicar la Sílvia, una dona originària de Lleida, però resident a Andorra la Vella, “per sort, no he viscut el que s’ha llegit al manifest, però no m’estranyaria que fos la realitat de moltes dones”, va acabar. Una de les principals reivindicacions de la manifestació d’ahir –a banda de l’avortament– va ser la de les queixes de la diferència d’oportunitats i de salaris amb què s’han d’enfrontar les dones i els problemes econòmics que genera. L’Amanda, d’origen escocès, però resident a Andorra, va explicar que d’ençà que va arribar al país “he hagut d’aguantar un tracte diferent del que reben els homes”, i va afegir que “noto que aquí a les dones se’ns mira i se’ns tracta diferent”. La Marta va apuntar problemes similars que l’Amanda. “La violència al lloc de treball és un problema generalitzat del país i moltes hem de passar per situacions molt difícils només perquè se’ns respecti com a un home”, va lamentar la veïna d’Escaldes, que va apuntar la bretxa salarial com el motiu principal pel qual va decidir sortir ahir a manifestar-se. “Si fem la mateixa feina hem de cobrar el mateix”, va rematar la Marta.