El PIB per capita andorrà supera la mitjana de la UE

L’acceleració econòmica que està experimentant Andorra es demostra amb un nou indicador: el PIB per càpita. Les dades del Principat, que s’han encreuat amb les que fa unes setmanes va publicar l’Eurostat, l’oficina europea d’estadística, mostren com Andorra supera la mitjana de la Unió Europea i la de la zona euro per un marge notable i, de retruc, també els països fronterers.

També conegut com a PIB per habitant, aquesta fórmula calcula la relació directa entre el PIB i el nombre d’habitants d’un país, fet que informa sobre el nivell de riquesa i prosperitat i mostra quant valor de la producció econòmica pot ser atribuïda a cada ciutadà. Les dades de l’Eurostat, que són del 2022, el darrer any disponible, indiquen que la mitjana de la Unió Europea quant a aquest indicador se situa en els 34.160 euros per habitant, mentre que a la zona euro ascendeix fins als 37.672 i, a Andorra, les dades macroeconòmiques d’aquell exercici certifiquen que es queda en els 39.448 euros.

Per poder comparar les dades amb més facilitat, Eurostat va atorgar punts que fixen el llindar de partida en els 100 que marca la UE. D’aquesta manera, Andorra té 115 punts, mentre que l’altre indicador que guarda referència directa amb el Principat, el de la zona euro, es queda entremig, amb 104. Això suposa que Andorra esdevingui el número 14 de la classificació total del continent, per sobre de la mitjana dels 27, que són els dissetens, superats per poc per la mitjana de la zona euro, que són els setzens. Si el Principat fos membre de la Unió, ocuparia la novena posició, superada per poc per qui ha sigut els darrers trenta anys el motor d’Europa, Alemanya (117).

Pel que fa als països veïns, les situacions són dispars. Per una banda, França es queda amb els mateixos punts que la mitjana de la Unió i, per l’altra, Espanya, que cau fins als 86, amb diferència entre comunitats, ja que Catalunya, amb qui Andorra comparteix frontera, arriba als 99.

MÉS CREIXEMENT

Andorra és, també, el país del continent que més creix respecte al PIB per habitant. L’augment competitiu del Principat, en comparació amb el 2021, és del 7,7%, passant dels 36.618 euros del 2021 als prop dels 40.000 actuals. Andorra és seguida de prop per Irlanda, la segona economia més gran en el PIB per càpita per darrere de Luxemburg. Els irlandesos creixen un 7,4%, pujant prop de 7.000 euros en un any, dels 90.589 als 97.317 (235 punts). Qui completa el podi d’increment és Grècia, una de les economies més tocades per la crisi econòmica del 2008, que augmenta un 7% la seva virtual riquesa per cada ciutadà, alçant-se dels 18.961 als 20.288 euros (67 punts).

LUXEMBURG NO TÉ RIVAL

Luxemburg compleix al peu de la lletra el mantra sobre que el més difícil no és arribar, sinó mantenir-se. Tot i perdre un 0,65% en comparació amb el 2021, el Gran Ducat és, amb diferència, el país més ric del continent, ja que supera amb prop de 12.500 euros el segon de la llista, Irlanda. Luxemburg lidera amb un PIB per càpita de 109.715 euros (256 punts) de mitjana per ciutadà, havent experimentat una caiguda de 700 euros dels 110.426 amb què va tancar l’anterior any. Irlanda, com ja s’ha dit abans, arrodoneix als 97.317 euros. Només per contextualitzar la distància abismal entre primer i segon, aquests 12.500 euros de diferència és una xifra més gran que el PIB per habitant dels 12 països europeus a la cua de la llista –Ucraïna, Moldàvia, Kosovo, Albània, Macedònia, Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Bulgària, Rússia i Romania–. Les conseqüències de la invasió russa sobre terres ucraïneses, que es va iniciar el febrer del 2022, van debilitar tant l’economia que la van fer caure al darrer lloc, amb només 6 punts.

Les diferències entre nord i sud també indiquen que els països del centre i el nord d’Europa són els que es reparteixen els millors trossos del pastís. Suïssa és la tercera i els cinc grans països escandinaus es colen també en els deu primers –del quatre al set: Noruega, Dinamarca, Islàndia i Suècia i, en desè lloc, Finlàndia–. Els Països Baixos i el Regne Unit ocupen, respectivament, la vuitena i novena posició.

PREVISIONS DE CREIXEMENT DE L'EURO A LA BAIXA

El BCE va emetre dijous un comunicat en què informava que els tipus d’interès de referència per a l’euro es mantindrien en el 4,5% aquest any, una xifra que és el màxim de les últimes dues dècades. L’organisme, liderat per Christine Lagarde, pronostica que la inflació mitjana serà del 2,3% aquest any i del 2% el 2025, unes previsions ja recollides en informes anteriors. Els experts del BCE van expressar a través del comunicat que “s’ha revisat a la baixa la projecció de creixement per al 2024 fins al 0,6%, i s’espera que l’activitat econòmica es mantingui moderada a curt termini”. El banc també preveu que, més endavant, l’economia experimenti un creixement i se situï en l’1,5% el 2025 i l’1,6% el 2026, amb el suport inicial del consum i després també de la inversió.