Els eixos comercials del país estan saturats de farmàcies

A Andorra sobren farmàcies. El que és una evidència en determinades zones està confirmat per les simulacions que ha elaborat el ministeri de Salut destinades a ajudar en la futura llei de farmàcies, en fase de redacció, que implicarà mesures restrictives per obrir nous establiments. De moment el Govern ha dissenyat tres escenaris amb premisses diferents en funció de la població i distància entre oficines de farmàcia. Els resultats són dispars, però el que més s’ajusta a les premisses recollides en l’esborrany que va ser lliurat als farmacèutics, i que a priori sembla més realista, dona un balanç que conclou que sobren oficines, especialment a les àrees més cèntriques, mentre que a les parròquies més petites se’n podrien obrir de noves.

Una de les opcions té en compte la distància entre farmàcies –300 metres en zones residencials i 150 metres en zones comercials–, la població –un establiment per cada 2.500 habitants–, visitants –un negoci per cada 350.000 visitants sempre que s’arribi a un milió de pernoctacions– i que el Pas de la Casa, Soldeu i Arinsal podrien tenir una farmàcia pròpia, encara que la població no arriba a 2.500 habitants.

A Andorra funcionen 57 farmàcies. Andorra la Vella encapçala la llista amb 27, i segons aquest escenari en sobrarien 12. Escaldes-Engordany en disposa de 12, dos més segons aquests criteris. A tot el país, l’estimació permetria 47 oficines, 10 menys aplicant el càlcul mitjançant els criteris d’aquesta opció, en funció del nombre de visitants i d’habitants. Es considera zona comercial l’eix comercial de la parròquia i les zones a 250 metres d’aquest. En el document es precisa que caldria preveure que a les parròquies on la zona comercial acull moltes farmàcies, fent que no en càpiguen més en altres indrets, es puguin obrir en zones residencials allunyades del nucli comercial.

Una segona opció permetria obrir farmàcies a les parròquies més poblades, amb més turistes, fora de la zona comercial, on a causa de la proximitat no n’hi cabrien més. Aquesta alternativa preveu set obertures en zones de la capital que es consideren de poc interès: Marginets, Ciutat de Valls, entre l’Ambaixada francesa i el Sant Ermengol, i entre els Serradells i Terra Vella. A Escaldes, sis més a la zona dels Vilars, direcció a Escaldes; Sa Calma; zona Guem; sortida direcció a Encamp; direcció Engolasters, i zona Caldea i les Torres. Es divideix el territori entre parròquies, i Andorra la Vella, Pas de la Casa, Escaldes i centres comercials de Sant Julià, amb premisses diferents.

La tercera de les estimacions permetria obertures a totes les parròquies, encara que són àrees majoritàriament poc atractives per la seva situació. Canillo podria tenir-ne set més; Encamp, nou; tres el Pas de la Casa; Ordino, set; la Massana, nou; Andorra la Vella, set, i dos més a Santa Coloma; Sant Julià de Lòria, vuit, i sis a Escaldes-Engordany. Aquesta proposta sembla la menys viable, ja que preveu obertures en nuclis petits i, per tant, amb un volum de vendes poc atractiu per posar en marxa una oficina de farmàcia.

El ministeri remarca que no són propostes tancades, sinó que s’han d’analitzar. Es tracta d’una eina que complementa l’esborrany en què es delimiten les condicions que s’hauran de respectar per obrir nous establiments.

L'ESBORRANY

1 LIMITACIÓ ENTRE OFICINES DE 250 METRES

S’estableix una limitació entre oficines de farmàcia de 250 metres de porta a porta tenint en compte el camí més curt i en línea recta.

2 UNA FUNCIONANT CADA 2.500 HABITANTS

L’ordenació per mòduls de població preveu que funcioni una farmàcia per cada 2.500 residents, amb excepcions tenint en compte els visitants.

3 UN ESTABLIMENT MÉS PER CADA 350.000 VISITANTS

Es permetrà un increment a les amb més d’un milió de pernoctacions a l’any, sense superar la xifra d’una oficina per cada 350.000 visitants.