Sense una alternativa més enllà de l'acord

El quid de la qüestió. Això és el que els assistents ahir a la presentació del llibre de Pol Bartolomé Andorra i la ‘qüestió europea’ (Reig Fundació, 2024) van tractar d’esbrinar amb les intervencions de l’autor, que va estar acompanyat a l’escenari pel conductor de l'acte i editor del llibre, Oriol Ribas, el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró Solà, i l’exministre d’Afers Exteriors i d’Economia, Competitivitat i Innovació Gilbert Saboya. Si alguna idea va planejar a la sala d’actes del Park Hotel en acabar la presentació va ser que no hi havia alternativa europea adient per a Andorra més enllà de l’acord d’associació.

“No he trobat cap model alternatiu creïble i durable en el temps que suposi un encaix positiu per a Andorra”, va expressar de forma reflexiva Bartolomé, davant d’un públic farcit d’autoritats i, també, la plana major del seu partit. Els altres dos convidats a l’escenari també van compartir la mateixa idea que Bartolomé. En un costat, el ministre Baró va comentar que “racionalment no trobo cap sentit a girar l’esquena a Europa”, en avisar que “no ens banyarem dues vegades en el mateix statu quo”, donant a entendre la necessitat d’evolució en un món cada cop més globalitzat. A més, Baró, que es va mostrar incert davant una possible majoria en un sí en el referèndum, va puntualitzar que “costarà articular una proposta de no” perquè el manteniment de l’estat actual en el temps és “inassolible i fictici”. En l’altre costat, l’exministre Saboya es va mostrar reticent i contrari “al discurs de la por que porta a la malfiança”, i va plantejar que les dues qüestions de fons residien en si aquest era un bon acord i en la preferència de mantenir-se així o mirar cap a l’acord. Baró, en escoltar la darrera pregunta, va llançar-ne una altra: “I pots quedar-te així?”

La conferència va viatjar des dels inicis històrics de les relacions amb Europa, amb el procés de transformació amb les reformes internes –i també externes– que van dur al procés constituent del 1993, fins a la més rabiosa actualitat. Baró va centrar les seves idees en aquests dos moments i els va connectar sota el paraigua de l’adaptació als temps i la modernització de les institucions i l’economia. “L’aposta per la sobirania passa avui dia per la cooperació amb l’entorn que ens envolta”, va dir, ja que “l’acord és un enfortiment de la sobirania andorrana i una xarxa de seguretat complementària”. Saboya, que creu que a Andorra sempre li ha anat millor quan té una posició proactiva i no reactiva, va defensar que “l’acord és bo per mantenir el control en temes estratègics”, mentre que Bartolomé va apuntar que “la prosperitat econòmica depèn de la prosperitat de la regió pirenaica”.

Entre els temes que es van debatre tambévan destacar la necessitat del prestador d’últim recurs, els programes de finançament de la unió, l’equiparació de drets amb els països del mercat únic, la disjuntiva entre diversificació i especialització, i el manteniment de la identitat andorrana. La qüestió europea, convertida en qüestió d’estat, va deixar ahir menys dubtes dels habituals.

CONCÒRDIA NO VEU CONFLICTE EN L'ESCRIT

“El Pol va escriure el llibre fa entre un i dos anys, quan estava treballant per al ministeri d’Afers Exteriors i, per tant, és una reflexió prèvia a l’acord”, va dir el president de Concòrdia, Cerni Escalé, per sortir al pas del possible conflicte d’interessos entre un text que es pot interpretar com procliu al sí i la posició del partit, que és obertament contrària. “Concòrdia va votar per unanimitat el dia 5 de setembre la posició que avui dia defensa i en Pol hi era”, va afegir Escalé, present a la presentació.