Govern sosté que l'acord garanteix que el model migratori serà restrictiu

“A l’acord negociat s’hi han associat unes xifres més conservadores de les que tenim avui dia pel que fa als residents nacionals d’estats membres de la Unió Europea”, va dir el secretari d’Afers Exteriors, Landry Riba, en la reunió de poble que ahir va congregar 1.000 persones al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. El secretari va exposar que aquests règims afecten únicament els nacionals d’estats membres de la UE que vulguin residir al Principat i que s’inclouen dins de tres quotes: aquells residents amb activitat econòmica, aquells residents sense activitat econòmica i els temporers, amb un permís menor a dotze mesos. Riba va exemplificar la situació en el cas pràctic del darrer any, en què es va autoritzar en règim de residència i treball una mica més de 2.000 residents europeus provinents d’estats membres. Si s’apliqués l’acord tal com s’ha negociat s’hauria pogut topallar a només 368 permisos, una dada que suposa 5,5 vegades menys.“El sistema de control d’immigració ens dota d’una eina de planificació demogràfica més conservadora que la pràctica d’Andorra dels últims anys”, va analitzar Riba.

El secretari també va comentar que l’avaluació de costos de l’acord encara està en curs i que “esperem restituir la informació ben aviat”. El motiu pel qual no ho han fet abans és perquè s’ha de fer una avaluació de costos individualitzada per a cadascun dels 25 annexos que consten en l’acord.

En la reunió de poble va tenir una rellevància cabdal el paper del cap de Govern, Xavier Espot, que va indicar en la seva intervenció inicial que “l’acte que culmina avui és el llegat de tres dècades des de l’acord duaner”. Espot, que durant tot l’acte va recalcar la seva aposta per la diversificació per tal que Andorra “pugui tenir una veu més forta per poder defensar els seus interessos”, va estar acompanyat de tots els membres del pacte d’estat. Entre ells, el seu company de grup polític, Jordi Jordana, i el també membre de la majoria Carles Naudi. Jordana va expressar que creia que era “un bon acord que dona un marge de representació a Europa i noves línies de negoci a l’economia”, un fil que el seu homòleg parlamentari va continuar manifestant que “no només s’han respectat les línies vermelles, sinó que ara s’obre un marc d’oportunitats perquè es diversifiqui l’economia i vinguin nous sectors”.

Asseguda entre Jordana i Naudi hi havia la socialdemòcrata Judith Casal, que va opinar que l’acord “millora el teixit productiu i els drets dels treballadors, així com la competitivitat de les empreses”. Josep Roig, de Progressistes-SDP, i Judith Pallarés, d’Acció, van reiterar el seu compromís per aproximar-se a Europa per consolidar el futur i el benestar del país i també de les relacions internacionals.

26 NOUS LLOCS DE TREBALL PER L'ACORD

Espot va avançar que la implementació del cabal comunitari suposaria la creació de 26 noves places de treball a l’administració, algunes ja pressupostades i vacants. “Són perfils altament qualificats com ara enginyers, arquitectes, juristes o economistes, que poden ser sortides professionals per als nostres joves”, va dir el cap de Govern. Minuts abans de l’inici de l’acte es va llançar a X la plataforma No a l’acord d’associació, contrària a l’acord i que va titllar la reunió de “propaganda”.