afers socials
El CREI neguiteja l'associació de defensa dels joves
La fugida del jove de 17 anys s’afegeix a les queixes que ha rebut el CREI des de la seva obertura
Façana del Centre Residencial d'Educació Intensiva.
La presidenta de l’Associació de Defensa de Jovent en Risc (ADJRA), Sandra Cano, va explicar ahir en declaracions al Diari que tenen queixes del “funcionament general” del Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), i és per això que fa un mes es va mantenir una reunió amb els ministeris de Salut i d’Afers Socials i Funció Pública per parlar sobre el tema, perquè, tal com va afirmar, “si volem que aquests menors no es tornin problemàtics s’ha d’estar al seu costat invertint molt temps i recursos”.
Cano va assegurar que des de l’ADJRA estan “molt preocupats” pel noi fugat del Centre Residencial d’Educació Intensiva dimarts passat, ja que detalla que “es tracta de menors i és un fet molt greu”. Per això, va assenyalar que la prioritat en aquests moments és “trobar el noi dins el país i sobretot que no es repeteixi aquesta situació”.
La presidenta de l’associació va manifestar que desconeixen quin protocol s’aplica per buscar aquests infants, perquè “el protocol de fuga penjat a la pàgina web de salut mental els exclou”. És per aquest motiu que l’ADJRA va demanar el mateix dimarts al Govern “quines són les accions que s’han de dur a terme en aquests casos”, però segons explica encara no tenen cap resposta.
El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia i portaveu del Govern, Guillem Casal, va destacar dimecres passat durant la roda de premsa posterior al consell de ministres que el CREI “no és un centre de reclusió, es tracta d’un espai on s’educa intensivament”.
Segons Casal, actualment al centre hi ha set menors que només hi van de dia, mentre que n’hi ha cinc que fan estades de 24 hores. Dins d’aquest darrer grup hi ha el menor que va fugir ja fa uns dies.
El ministre portaveu va voler posar en valor la tasca que realitza el CREI, emfatitzant que els professionals que hi treballen “realitzen una atenció personalitzada per a cadascun dels usuaris”. A més, també va exposar els diferents protocols que segueix el Centre Residencial d’Educació Intensiva. D’una banda, el centre fa una reunió quinzenal per revisar els protocols i analitzar si s’han de fer canvis, i a més a més, cada tres mesos es manté una reunió interministerial, des d’Educació, Salut i Afers Socials, per valorar si cal que es realitzin modificacions. Casal també va detallar que actualment hi ha 16 protocols sobre el centre duts a terme per la policia i el ministeri.
El menor va fugir dimarts a la tarda del CREI, on estava internat, després que els agents de circulació d’Escaldes alertessin el cos de policia i aquest l’identifiqués conduint un vehicle robat. El noi de 17 anys estaria acompanyat per altres menors. Abans de l’arribada dels efectius de policia van marxar del lloc dels fets abandonant el turisme a l’avinguda de les Escoles. Els agents van confirmar que era un vehicle robat i van localitzar la propietària del cotxe, que el va poder recuperar. Al tancament d’aquesta edició la policia seguia buscant el noi desaparegut.
EL PROTOCOL DETERMINA QUE LES DADES SÓN CLAU PER CERCAR UNA PERSONA
El protocol publicat a la pàgina web salut.ad està pensat per a aquelles persones que viuen sota la tutela dels progenitors o tutors. En aquest, es detalla com s’ha d’actuar en cas de desaparició. En primer lloc, indica que s’ha d’informar la policia i donar dades perquè els agents puguin identificar el menor, com el número de telèfon, els perfils de xarxes socials, una foto actual o el passaport, entre altres. Un cop posat en coneixement, les forces de seguretat procediran a iniciar les accions corresponents per tal de localitzar el desaparegut. La policia ho haurà de comunicar a tot el cos, és a dir, a les patrulles i als agents de fronteres perquè estiguin en alerta. El document també determina que és necessari establir un contacte directe amb les persones pròximes i relacionades amb el desaparegut. A més, es comprovaran llocs freqüentats pel jovent. Finalment, dins el protocol s’inclouen recomanacions sobre si la persona fugida marxa del país, així com indicadors d’alerta de fugides entre les quals es desglossen per motius personals, familiars, de salut, oci, escolar/laboral o d’interacció amb persones.