Salut
Contagiar durant tot l'any, particularitat del virus de la covid-19
Quatre anys després de l’explosió de la pandèmia, la malaltia no és la típicament estacional
Aquesta setmana es complien quatre anys des que el SARS-CoV-2 obligava el planeta a confinar-se per frenar-ne l’expansió. Quatre anys després, és un virus respiratori més sobre el qual es fa vigilància epidemiològica, una manera de procedir que ja va començar l’hivern passat i que s’ha consolidat aquest. Fa un any encara es donaven dades concretes de l’afectació i se sumaven casos des de la declaració de pandèmia. Ara ja no, perquè seria apuntar a una situació irreal, ja que testar-se no és necessari, apunta Mireia Garcia, metgessa de l’àrea de vigilància epidemiològica del ministeri. El control del virus es fa de la mateixa manera que el de la grip o d’altres; s’usen les dades recollides pels metges que visiten els pacients i en determinen el contagi, així com les de l’hospital, que fa anàlisi de mostres, per determinar-ne l’impacte. I malgrat que han passat quatre anys, “a l’hora de saber quin és el comportament del virus, encara és poc temps. Però el que sí que estem veient és que no acaba de semblar que sigui estacional, com podria ser el de la grip, que sempre entra més en temporada freda. El SARS-CoV-2 l’anem veient que hi és tot l’any”.
Tenint en compte aquest comportament, la vigilància epidemiològica és anual, tot i que més intensiva des de l’octubre a la primavera, que és com tradicionalment s’ha procedit amb els virus hivernals. I una de les particularitats que s’han detectat de la covid és que “de vegades apareix amb més incidència i d’altres menys, i és veritat que és menys quan apareixen més els altres. Quant a la grip o el VRS, sembla que tornem a l’època prepandèmia. Quan és època gripal, veiem grip i sobretot el virus de la grip A, que és el que més ha circulat, i quan hi ha grip, hi ha menys SARS-CoV-2”, apunta Garcia. La incògnita és saber si aquest en serà el comportament futur o “a mesura que agafi el seu lloc també serà estacional”.
Als pics més alts de la pandèmia, una de les preocupacions era l’aparició de noves variants que poguessin ser de major risc. Ara “tot el monitoratge que s’està fent de les variants, totes provenen de la mateixa mare, que és l’òmicron” i malgrat que pot passar que aparegui una soca més virulenta, amb capacitat de provocar més gravetat, “amb tot el que estem veient, cada cop hi ha menys possibilitats que passi”, assenyala la metgessa. No obstant això, insisteix que és una possibilitat, i per això la patologia se segueix de prop, “per veure’n el comportament”. Però ara per ara la gravetat que pot portar és la mateixa que pot derivar d’una grip en “persones d’edat avançada o que tenen una patologia de base: són persones que tenen un hàndicap, que una infecció d’aquest tipus els pot posar en risc i han de ser ingressats”.
I després de les campanyes de vacunació massives per frenar el virus, ara també la prevenció se circumscriu als grups vulnerables, amb una campanya en paral·lel a la de la grip, perquè l’usuari potencial és el mateix –gent gran, persones amb patologies cròniques, personal sanitari–. Així s’ha fet aquest hivern, amb un resultat desigual. “Amb la grip hem tingut cobertures més altes, però també és veritat que la gent ja ho té més incorporat”, apunta Garcia. El cas de la covid és que tot just passa ara a impulsar-se una vacunació anual i “les persones encara no ho tenen incorporat, veníem de vacunar tota la població, era més o menys esperable”. El ministeri seguirà treballant a conscienciar, també amb la mascareta, aconsellada quan hi ha una circulació viral major i especialment en entorns amb persones més fràgils.