El 'Rei d'OnlyFans' va entrar a Andorra com a assalariat

Sergio Fuentes, a qui acusen de proxenetisme, que s’autodenomina el Rei d’OnlyFans i que a Instagram es fa dir favdafakaaaa, va aconseguir el permís de residència i treball a Andorra en concepte d’assalariat i va esquivar la normativa expressa per a la inversió estrangera, que entre d’altres obliga a fer un dipòsit de 50.000 euros. Fuentes no va inventar la fórmula per trampejar la legislació que s’aplica als inversors, només es va acollir a un altre règim i va aconseguir la documentació com a assalariat.

De fet, fa temps que aquest sistema és emprat per colar-se a Andorra de forma ràpida i senzilla. Ho va fer aquest espanyol resident que va fer la temeritat de dur a terme unes manifestacions a un equip de laSexta que se li han girat en contra. La ministra d’Economia, Conxita Marsol, es va referir ahir a la polèmica sorgida arran de l’emissió del programa, i va detallar que el Rei d’OnlyFans, que fa servir com a plató el seu apartament de luxe en una de les torres d’Escaldes, va aterrar a Andorra com un treballador més. Després, amb els papers a la mà, només va haver de constituir la seva pròpia empresa.

La ministra va precisar que “té un registre de comerç amb un objecte una mica important, però completament legal”. Marsol va remarcar intencionadament que l’objecte social de les empreses amb activitats de publicitat, assessorament o màrqueting, precisament en aquest últim hi ha el Rei d’OnlyFans’, “és poc clar” perquè permet una ambigüitat massa fàcil.

La número dos del Govern va indicar que diumenge es va revisar l’autorització del resident almenys dues vegades, i va apuntar que no es tracta d’un cas conseqüència de la Llei d’inversió estrangera. “Aquesta persona va venir a residir al país com a assalariat d’una empresa, va passar tots els filtres d’Immigració i, al cap d’un temps, va poder constituir la seva societat i comprar-la sense passar per les mesures de la inversió estrangera”, va expressar la titular de Treball. Encara que sembli estrany, el modus operandi va ser legal. Una altra cosa és l’activitat real, la que fa en aquesta popular xarxa de continguts eròtics i pornografics. Per això, Marsol va avançar la voluntat de l’executiu d’implementar modificacions legislatives “per esclarir aquests conceptes”, els quals, siguin socials o comercials, estan plenament legalitzats i “no es vinculen únicament amb la inversió estrangera”.

Fuentes es va posar ell mateix a la boca del llop amb unes declaracions que han generat una gran indignació, no tan sols a Andorra. Conscient que no només perilla la seva residència, sinó que la Fiscalia podria imputar-li algun presumpte delicte, ahir va intentar justificar-se a través d’Instagram i va culpar els mitjans de comunicació de fer una bola massa gran: “Qui sigui una micaintel·ligentveurà que el que fem és una feina normal i que et pot semblar millor o pitjor.” Sobre el fet de treballar amb menors d’edat, afirma que era una “sàtira” amb la qual s’estava burlant dels reporters d’Equipo deInvestigación, el programa de laSexta, i va atribuir el seu comentari a l’humor negre.

En el programa Avui serà un gran dia, d’RNA, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, va confirmar que la pornografia no és il·legal a Andorra, tret que impliqui menors d’edat o es realitzi sense consentiment. L’advocat Josep Anton Silvestre va aportar una perspectiva legal crítica, enfocant-se en les delicades línies que divideixen la llibertat d’expressió, la legalitat de la pornografia, l’afavoriment de la prostitució i el proxenetisme.

Per desenvolupar la seva activitat, Fuentes va fer servir un sistema que ja és habitual al país i del qual fins i tot s’han fet anuncis publicitaris per part de gestories conegudes, amb l’objectiu de captar joves empresaris que no volen pagar els 50.000 euros de dipòsit que els pertocaria per treballar com a autònoms. Aquesta pràctica consisteix a entrar al país com un assalariat d’una altra empresa (en moltes ocasions són empreses creades només amb aquesta finalitat) i un cop a dins, i havent obtingut el permís de residència, iniciar l’emprenedoria. Es tracta d’una pràctica que tot i estar en el llindar de la legalitat no està penalitzada.