Les tovalloletes col·lapsen i malmeten les depuradores d'aigües residuals

Les tovalloletes són un autèntic maldecap a les depuradores. Els treballadors de l’EDAR de Sant Julià de Lòria lamenten la gran quantitat que se n’arriben a trobar als col·lectors de la instal·lació. Quan l’aigua residual arriba a la depuradora, passa per diferents cribratges i quan arriba al pou de grollers, una bassa on es concentren els materials més pesants, el personal va explicar ahir que arriben a extreure unes vuit tones de garbellament al mes, del qual bona part dels materials no naturals són tovalloletes. Segons el personal de la infraestructura, és un autèntic problema perquè provoca “embossaments i taps a les bombes, així que s’acaba incrementant el cost de manteniment”, van explicar ahir durant la visita que va protagonitzar el ministre Guillem Casal a l’equipament.

“La nostra feina és sanejar aquestes aigües, depurar-les, destinar-hi tots els recursos necessaris, però evidentment hi ha un factor de corresponsabilitat, hem de ser conscients de les accions que fem a casa nostra en el dia a dia”, va afirmar en aquest sentit Guillem Casal, ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia. El polític va defensar que s’han de mantenir els ecosistemes nets i que això passa “amb accions de responsabilitat quan estem a casa nostra com, per exemple, amb les tovalloletes”, va declarar el ministre.

El país compta amb quatre depuradores i amb una xarxa formada per 37 estacions. Les mostres que es van fer periòdicament (475) van determinar que la qualitat de l’aigua superficial del 2023 va ser entre bona i excel·lent en el 78% de les estacions de control fisicoquímic. Es tracta d’una millora respecte a la dada del 2022, que va ser del 68%. “Hem de parlar d’excel·lència gràcies a la feina feta”, es va felicitar Casal. Sílvia Ferrer, directora de Medi Ambient i Sostenibilitat, va explicar que en els últims anys “pràcticament podem parlar d’una estabilització d’una bona qualitat”. El 2021, per exemple, es va registrar el rècord de qualitat amb el 100%, i el 2020 va ser del 95%, catalogats també entre bons i excel·lents. L’any passat, de les 37 estacions, en 29 d’aquestes la qualitat va ser entre bona i excel·lent, mentre que a la resta va ser mediocre i en només un punt es va catalogar com a dolenta, concretament a la conca nord-oriental. “D’any a any sí que ens varia aquestes passades bones que ens fan variar el percentatge”, va indicar la directora.

Un factor que ha ajudat a tenir aquest bon estat és la neteja dels rius. El darrer any es van retirar 9,5 quilos per quilòmetre, que es tradueix en 6,1 tones de residus extrets en un tram de gairebé 700 quilòmetres. El 2010 la xifra va ser de 150 kg/km.

MES CAPACITAT SI CREIX LA POBLACIÓ

La depuradora de Sant Julià és la més important del país perquè l’any passat va depurar el 64% dels 16,7 milions de metres cúbics d’aigua residual que es van tractar. La infraestructura tracta l’aigua d’Encamp, Escaldes, la capital i Sant Julià. En cas que hi hagués un creixement desmesurat de la població, la depuradora podria tenir una capacitat de tractament d’un 50% més del que disposa actualment, que és de 30.000 metres cúbics d’aigua al dia, tal com va dir el ministre Guillem Casal.