El testament esdevé clau en el cas dels padrins de Callaueta

Un testament. Concretament, les darreres voluntats del propietari difunt de l’immoble del carrer Callaueta d’Andorra la Vella poden convertir-se en la prova clau que faci capgirar aquest afer que s’arrossega des de fa molt de temps, i que mantenen en suspens dos avis que estan en espera de la decisió dels tribunals per saber si són desnonats del pis que ocupen des de fa 40 anys.

L’advocat dels germans, Emili Campos, està convençut que si el tribunal té en compte que es tracta d’un document essencial per al litigi, aquest testament demostra que la persona que va presentar la demanda “no tindria cap mena de legitimitat per tal d’instar el desnonament” i que l’única que pot fer-ho és la mare del demandant.

El lletrat ha presentat, en nom d’Isabel Ruiz, una demanda a la sala civil del Tribunal Superior perquè es revisi el judici, i paral·lelament està pendent del pronunciament del Tribunal Constitucional. Campos, però, tot i que defensa aferrissadament el que fa temps que reclama, no amaga que té dubtes i tem una reposa negativa “basant-se a ves a saber quina argumentació”.

Anteriorment, va demanar al tribunal que fes la gestió per reclamar a la notària aquest testament, facilitant el número de protocol i les dades necessaris, però el tribunal no ho va estimar convenient i va respondre que havia de ser la demandant qui presentés aquesta prova documental: “No tenien mitjans per fer-ho i penso que l’evasiva no va ser justa perquè està en joc el futur de dues persones grans.”

En la demanda de revisió aporta una part del testament on es recullen els punts clau que interessen els afectats. Es pot llegir que el difunt llega al seu fill els béns i propietats, però hi ha una clàusula essencial, on s’atorga a la seva esposa l’usdefruit vidual vitalici de béns i llegats, entre ells la finca del carrer Callaueta. Per a Campos aquest testament suposa que només la vídua té dret a reclamar el pagament dels lloguers i a demanar un desnonament, i no el fill, que en aquest cas és la part demandant.

El lletrat recorda diversos episodis d’aquest llarg serial: “Els avisos de desallotjar, o donar 10 hores per dipositar una fiança de mil euros amb els bancs tancats.” En el seu escrit, precisament, remarca que no s’ha tornat la caució d’aquests mil euros, i sol·licita a la sala que aquesta quantitat continuï dipositada per si es torna a demanar una altra caució. “Per si de cas”, resum Campos, que reclama que es revoquin la resta de sentències.

VISITA DEL SAIG EL DIA 28

Mentre als despatxos es litiga per aconseguir o evitar el desnonament, el procés encara no està aturat i la saig té previst acudir dijous vinent al domicili de la Isabel i l’Antonio. Lògicament, Campos reclama la suspensió immediata i urgent del desnonament i la suspensió de l’execució de la sentència. Està pendent un recurs al Tribunal Constitucional, en el qual es demana que s’acordi urgentment la suspensió dels efectes de la sentència i dels autes perquè “podrien tenir conseqüències i generar danys i/o perjudicis a la nostra representada i al seu germà de molt difícil reparació”. Campos sol·licita que es reconegui el dret dels recurrents a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte del present recurs i que s’acordi una indemnització econòmica i la retroacció del procediment al moment en què es van produir aquestes vulneracions. El lletrat tampoc entén que un dels arguments de l’altra part sigui l’actitud del net dels dos germans “que no forma part de la unitat familiar”. Amb 74 i 72 anys –l’home, amb una discapacitat– fa 40 anys que habiten al pis de Callaueta. Si aquest darrer intent no prospera, el ministeri d’Afers Socials els té reservat un pis a Santa Coloma, amb la promesa d’ajudar-los en el lloguer i en la fiança. El final encara s’ha d’escriure.