Crisi a Concòrdia

El procés fins a la celebració l’any vinent del referèndum per l’acord d’associació amb la UE és un maldecap per al Govern. I dels grossos. A la vista de la feina parlamentària que s’ha dut a terme des que es van tancar les negociacions a final del 2023, no hi ha cap dubte que monopolitza la legislatura. Però des d’ahir Xavier Espot no està tan sol a l’hora d’acumular problemes derivats de la que ja es qualifica de revàlida del “segon procés constituent”. Al primer partit de l’oposició Europa també li tensa, i força, les costures. D’una forma diferent, però encara més complexa, ja que ha provocat una crisi interna en una formació amb una curta trajectòria política com és el cas de Concòrdia. Les primeres conseqüències es van conèixer ahir. El partit va forçar el conseller general Pol Bartolomé a abandonar la comissió de Política Exterior, de la qual era el vicepresident, per les discrepàncies sobre les posicions davant l’acord amb la UE. Perquè si fa sis mesos les postures al si del partit eren monolítiques al voltant d’un no rotund al tractat, d’un temps ençà han començat a aparèixer veus discordants. La primera i més significativa ha estat la de Bartolomé, que té un posicionament més favorable a l’acostament a la UE. Per dos motius. El primer, perquè és un dels cinc consellers del grup de Concòrdia i guanyador de l’única parroquial. El segon, perquè és un politòleg de primer nivell especialitzat en la UE, com queda demostrat al llibre Andorra i la ‘qüestió europea’. Revisió dels fonaments de l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea. El que sense discussió el defineix com a màxim especialista del partit en aquests afers. Per això, la seva renúncia forçada a la comissió de Política Exterior només es pot interpretar com la represàlia de l’aparell del partit, alineat en contra de l’acord negociat pel Govern davant la posició discordant que mantenia. Tot i que la versió oficial de Concòrdia pretengui justificar-ho amb un nou repartiment de feines parlamentàries dels consellers, traslladant Bartolomé a la comissió de Seguiment i Sostenibilitat de les Pensions de la CASS i substituint-lo per Núria Segués.

La decisió d’apartar-lo d’Exteriors es va prendre dijous de la setmana passada, però s’està gestant des de fa dies, en concret des que es van començar a saber les tesis més favorables que contràries a l’acostament a la UE exposades al llibre esmentat. L’11 d’aquest mes, dia de la presentació del volum, Bartolomé va declarar que “és de celebrar que existeixi un text així que pot servir d’instrument per entendre millor el context entre Europa i Andorra”. Tot i que va assenyalar que continuaria donant suport a les decisions del seu grup al Consell, la relació del membre de Concòrdia amb Cerni Escalé al capdavant a la finalització de l’acte va fer evident la incomoditat que els provocava la posició de Bartolomé. El Consell monogràfic sobre l’acord de dijous passat va esvair qualsevol dubte sobre el paper que li tenien reservat. Cerni Escalé va monopolitzar les inacabables intervencions del grup de Concòrdia i només va deixar que Pol Bartolomé formulés una única pregunta tot i ser la seva especialitat.

La situació de Concòrdia és ara complicada. La crisi interna ha estat provocada per l’eix central de la legislatura sobre el qual descansa el futur del país.

EL CÒNSOL DE SANT JULIÀ TAMBÉ DUBTA

Bartolomé no és l’única veu discordant pel que fa a l’acostament a la Unió Europea. I com Bartolomé tampoc és un militant qualsevol, tot i que en aquest cas el marge de maniobra del partit per canviar-li l’statu quo és nul. Cerni Cairat és el cònsol de Sant Julià. Al programa Avui serà un bon dia, de Ràdio Nacional, va fer públic que no està a favor, però tampoc en contra, del que ha negociat el Govern, fet que suposa un gir remarcable respecte a la seva posició inicial de rebuig absolut. Cairat vol tenir la informació amb total transparència dels aspectes negatius de l’acord, perquè diu que els positius ja els han explicat fins a la sacietat.