Els beneficis dels bancs creixen fins als 163 milions

La plaça andorrana va tancar l’exercici del 2023 amb un resultat agregat de les tres entitats bancàries de 163 milions d’euros. Els beneficis de la plaça financera van ser un 44% superiors als aconseguits el 2022, quan es va tancar l’exercici amb un benefici de 113 milions. La banca torna, doncs, a enlairar-se després d’uns anys de retraïment. I ho fa beneficiada per l’augment dels tipus d’interès i per l’expansió del negoci internacional de les tres entitats que conformen la plaça bancària del Principat.

L’entitat que va obtenir més beneficis el 2023 va ser Creand Crèdit Andorrà, amb uns guanys d’uns 71 milions d’euros. Culminada la incorporació de Vall Banc el 2022, els beneficis assolits l’any passat suposen un creixement del 65% respecte al resultat que l’entitat va aconseguir fa dos exercicis, que va ser de 43 milions. Creand es consolida com el banc que té un major percentatge dels beneficis totals de la plaça del Principat, ja que suposen el 43,5% del pastís.

MoraBanc, per la seva banda, va aconseguir l’any passat uns beneficis de 51,4 milions d’euros. Són un 27,5% més que els que va signar el 2022, any en què va finalitzar la integració de BSA Banc. Els guanys d’aquell exercici van ser de 40,1 milions. Els beneficis de MoraBanc representen el 31,2% del total dels resultats agregats de la banca. L’entitat blava és l’única que ha presentat oficialment els resultats del 2023. L’any passat MoraBanc gestionava 11.014 milions en recursos, que suposa un increment del 7% respecte al període anterior, i la inversió creditícia va arribar als 1.446 milions d’euros.

La tercera entitat bancària del país, Andbank, també va tancar el 2023 amb beneficis de dobles dígits. Concretament, va guanyar l’any passat 41 milions d’euros. Són un 36,6% més dels aconseguits el 2022, quan el banc va tancar l’exercici amb un benefici de 30 milions d’euros. El resultat d’Andbank representa el 25,3% de la totalitat de la plaça bancària andorrana.

Els beneficis dels bancs del Principat, els tres per sobre dels dos dígits, són un reflex del que està passant a les places financeres d’altres països del voltant, on la tendència és anar a l’alça. Les expectatives per al 2024 apunten que els resultats poden ser encara millors que els registrats l’any passat.

EL REPTE DE L'ACORD D'ASSOCIACIÓ AMB LA UNIÓ EUROPEA

El proper repte de la banca vindrà marcat pel resultat del referèndum sobre l’acord d’associació amb la UE. El tractament de les entitats financeres va ser un dels aspectes més rellevants de la darrera ronda de converses entre les dues parts. El text preveu l’entrada gradual al mercat interior de les quatre activitats: banca, assegurances, fons d’inversió i mercat de valors. Cadascuna tindrà el seu propi ritme amb un límit de temps de quinze anys per acollir-se plenament a la lliure circulació de capitals. Quan es plantegi l’obertura de determinada activitat Andorra iniciarà el procés per incorporar la legislació que correspongui.Fins que la normativa europea no s’hagi transposat les entitats andorranes no podran treballar a l’Espai Econòmic Europeu, ni els operadors de la UE realitzar activitats al Principat. Les entitats andorranes hauran de superar una avaluació d’inici a càrrec de les autoritats europees en la matèria, que serà sufragada pel Principat. L’acord d’associació no inclou l’accés a mecanismes ordinaris de liquiditat ni prestador de darrera instància, però és indispensable per negociar aquests instruments.