ACCÉS A LA RESIDÈNCIA
Inversors estrangers troben escletxes per evitar el dipòsit
La llei permet diverses fórmules per aconseguir la residència i muntar una empresa sense dipositar 50.000 euros
Una home espera per entrar al servei d'immigració.
Qui arriba a Andorra i ho fa per la porta petita esquivant la llei no és el perfil d’inversor benvingut. No es pot generalitzar, però l’escàndol provocat per l’autodenominat rei d’OnlyFans ha posat al descobert una pràctica molt habitual d’estrangers que aterren al país per instal·lar el seu petit negoci, i ho fan per la drecera que permet la llei, estalviant-se d’entrada el dipòsit de 50.000 euros que s’han de deixar si es fan les coses bé.
Qualsevol pot trobar a YouTube tutorials que expliquen com estalviar-se “els 50 K per aconseguir la residència”. No és cap secret que hi ha gestories i assessories que es promocionen per captar clients que volen gaudir del règim fiscal andorrà sense fer aquest pagament inicial.
L’obligació de dipositar 50.000 euros per ser resident a Andorra i obtenir un permís de residència per compte propi (com a autònom o emprenedor) sense deixar aquesta suma és possible, amb múltiples modalitats. I el que és molt important, de manera legal, sense necessitat de cometre una irregularitat.
El 2018 es va instaurar aquest dipòsit, de 15.000 euros, que el desembre del 2002 es va incrementar fins a 50.000 euros. El consultor PauAugé reconeix que hi ha mecanismes per evitar aquesta garantia. Les persones titulades ho tenen bé, perquè poden accedir com a professionals liberals, “i alhora que exerceixen la seva professió, ningú prohibeix que creïn una empresa pròpia”, precisa Augé, que remarca que “tots els professionals liberals que vulguin instal·lar-se a Andorra no paguen dipòsit”.
El cas més habitual i per on es fuguen més diners és el de socis minoritaris. Persones que a Espanya eren socis, i s’instal·len a Andorra, “per exemple un amb el 40% de participacions, i els altres dos amb un 30% de l’empresa”. Aquests dos socis minoritaris no compleixen els requisits per ser residents per compte propi, perquè cal tenir més d’un 34% de l’empresa, amb la qual cosa, apunta Augé, “han d’entrar a Andorra mitjançant un contracte de treball. La mateixa empresa per a la qual treballen pot decidir donar participacions als seus treballadors”.
Per tant, qualsevol persona que té un percentatge minoritari d’una empresa pot ser-ne assalariat. Sergio Fuentes, el gestor a OnlyFans, diu que s’ho va estalviar perquè va entrar de la mà d’un youtuber famós que viu a Andorra, i molts altres –més discrets– ho fan com a assalariats d’una empresa i després constitueixen la seva pròpia, sense els molestos 50.000 euros.
El cas més freqüent és el de diversos socis, però que no és incompatible ser soci i assalariat, i el dipòsit queda a càrrec del soci majoritari, perquè compleix els requisits com a resident per compte propi.
També queden exempts de la garantia els nòmades digitals i els empresaris que contribueixen a l’economia digital, supòsits regulats el maig del 2023, que poden ser autoritzats pel ministeri d’Economia, encara que no per Immigració, que hi està posant fre. El nòmada digital, si reuneix una sèrie de requisits, com poder desenvolupar la seva feina des de qualsevol lloc del món, amb un ordinador o les persones que tinguin projectes que s’entenguin i que contribueixin a l’economia digital d’Andorra, també es poden incloure entre els afortunats que es poden estalviar uns bons calerons. Quin és el problema: “Que si bé el ministeri d’Economia n’ha validat alguns, Immigració encara no els està donant sortida”, apunta Augé.
Lògicament, ningú parla en públic d’altres formes més obscures que podrien ser considerades com a frau. Al ministeri s’han encès totes les alarmes i s’està treballant per modificar la llei i tapar tots aquests forats. Hi ha empreses especialitzades que ofereixen en veu baixa una via d’escapament amb tot un entramat preparat per sortejar aquesta garantia. El Govern n’és conscient i també els grups parlamentaris.
Ho va admetre Fuentes després de la polèmica d’OnlyFans. Altres prefereixen mantenir silenci, més cauts, ja amb els papers a la butxaca.
El consultor en posa més exemples. Persones que han vingut reagrupades per part de la seva parella, “superhabitual”, i un cop han estat reagrupades al cap d’un temps han muntat la seva empresa i han començat a cotitzar per compte propi, o han obert un comerç a títol personal. Lògicament, ja és resident i no és necessari que deixi aquesta fiança.