El cap de l'Institut de l'Habitatge plega per desacords amb Marsol

El director de l’Institut de l’Habitatge, Josep Maria Pla, deixarà formalment el càrrec després de Setmana Santa. La decisió és ferma i ha estat comunicada al cap de Govern, Xavier Espot, la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, i el síndic general, Carles Ensenyat. Marsol ho va exposar ahir al consell de ministres, i mentre es busca el relleu Marta Alberch i Alexandre González continuaran en els seus llocs i gestionaran aquest període de transició. El motiu és que Pla no se sent còmode en la presidència de l’organisme a causa de les relacions amb el ministeri.

A banda de les discrepàncies internes, la marxa es produeix en un moment clau perquè tot està a punt per entregar els primers pisos de lloguer assequible a l’antic hotel Àrtic. De moment no han transcendit els motius exactes pels quals l’economista deixa l’institut, tot i que se sap que les relacions amb el ministeri que lidera Marsol no eren prou fluides.

L’encara director va transmetre dimarts una carta al síndic en què es demana una compereixença pública per explicar als consellers els motius que l’han empès a renunciar al càrrec. La dimissió no s’ha fet efectiva perquè si la plaça queda vacant, Pla no podria fer la trobada al Consell General, i per tant ha de continuar al càrrec fins a la compareixença i després dimitir. La Sindicatura ha de decidir si és la junta de presidents qui busca una data o bé transmet la petició a les comissions legislatives. En el primer cas no serà abans de 15 dies, per qüestions de calendari.

El ministre portaveu, Guillem Casal, hi va fer referència ahir en roda de premsa. El també titular de Medi Ambient va admetre que la sintonia entre Marsol i Pla no ha estat la millor, i va recordar que el director de l’institut va ser nomenat en l’anterior legislatura per Víctor Filloy, donant a entendre que és comprensible que tinguin visions diferents.

Pla va comunicar a Marsol dilluns la seva intenció ferma de deixar l’entitat. En algunes ocasions ja havia deixat anar alguna declaració en què evidenciava una posició no coincident amb el Govern.

L’any passat, durant la compareixença davant les comissions legislatives d’Afers Socials i Igualtat, i de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, Pla es va mostrar crític amb la inversió estrangera immobiliària i es va mostrar partidari de destinar tots els habitatges a primera residència. Casal va descartar problemes amb la política d’habitatge i tampoc amb el reglament, ja que el ministeri i l’institut tenen competència per aplicar-lo.

Un exemple clar d’aquestes diferències de criteri és que Pla, durant una de les compareixences al Consell General, va sostenir que les pròrrogues successives han perjudicat l’entrada de nova oferta de lloguer al mercat perquè han generat inseguretat als propietaris, i va apostar per una regulació que doni garanties a les dues parts en el cas del lloguer.

Pla va posar sobre la taula la necessitat d’establir mesures per garantir que els nous habitatges es dediquen a vivenda de residents i evitar la inversió immobiliària especulativa taxant-la, i va puntualitzar que no tan sols és inversió estrangera.

PERSONALITAT JURÍDICA PRÒPIA I PLENA CAPACITAT D'OBRAR

Govern va aprovar el novembre del 2020 el projecte de llei de la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), un organisme independent per reforçar i complementar les polítiques d’habitatge del país a mitjà i llarg termini. L’INH té personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d’obrar i patrimoni propi. El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, va recordar que es tractava d’un dels projectes estratègics del full de ruta de Govern Horitzó H23, amb el qual es volia donar solucions a l’habitatge. “Cal disposar d’un organisme autònom que ens doni garanties de polítiques a llarg termini”, va indicar el ministre. L’institut té diverses funcions amb relació a les polítiques d’habitatge, com ara redactar i traslladar propostes normatives a l’executiu, entre les quals hi ha l’elaboració de plans estratègics, així com elaborar i proposar polítiques d’informació i atenció ciutadana. També pot promocionar habitatge de protecció pública i s’encarrega d’impulsar operacions de remodelació i rehabilitació d’habitatges. També pot comprar i vendre béns mobiliaris i immobiliaris.