La CASS no té mecanismes per verificar les hores extres

La incertesa que gira entorn del còmput global de les hores extres que les empreses marquen com a cotitzades a la CASS en els contractes laborals dels treballadors genera molts dubtes a la parapública per la impossibilitat de verificar de manera fidedigna les xifres. Una situació que, de moment, ha fet que la Caixa Andorrana no hagi facilitat encara la informació als agents econòmics i socials, els quals volen disposar del màxim d’informació possible de cara a les negociacions del pròxim augment salarial anual. Per aquest motiu, tant la CEA com l’USdA van fer una petició sol·licitant les dades i encara no han obtingut resposta de la parapública per la impossibilitat de controlar la veracitat de la informació aportada.

“Tenim l’encàrrec de Govern d’aclarir l’augment de salaris del pròxim any, però sense dades, com se suposa que ho hem de fer?”, va comentar el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach. El mateix va confirmar la ministra de Treball, Conxita Marsol, en la reunió de dimarts del Consell Econòmic i Social, tant a l’USdA com a la CEA, també present. Marsol va informar del recel de la CASS davant les xifres i va avisar que la parapública encara no les té agregades ni està en condicions d’entregar-les a sindicats i patronal. Són unes dades que no estan sota el control del ministeri, sinó únicament de la CASS.

Des del gener del 2023, les empreses estan obligades a declarar en funció del concepte, desglossant les xifres precises de cadascun. És aquí on entren els dubtes de la CASS, atès que només fa un any d’aquesta nova legislació, de la qual no tenen les eines per garantir-ne la fiabilitat al 100%. Aquesta situació ha creat alarma, sobretot entre les representants dels treballadors, que ho veuen com una dada “imprescindible” per saber la realitat econòmica de la ciutadania.

Més prudent es va mostrar el director de la CEA, Iago Andreu, que, tot i reconèixer que és una eina “bàsica” per a les negociacions col·lectives, va voler rebaixar la tensió manifestant que en la següent reunió amb la parapública es pugui entreveure quins són els punts de conflicte amb les empreses. “És possible que algunes empreses no traslladin bé les xifres de les cotitzacions, però hem de recordar que a la CASS allò que més li interessa és que es cotitzi amb el 22%”, va dir Andreu.

Un punt d’unió entre patronal i sindicats és que, sense les dades desglossades, tant el salari mitjà com el medià queden desvirtuats. Per calcular el salari mitjà s’agafen tots els conceptes que cotitzen a la CASS, com són els salaris per la jornada legal ordinària i, també, les hores extres. Sense aquesta informació, la noció de salari mitjà està “distorsionada”, segons Andreu. Per això, els agents econòmics i socials volen tenir la màxima informació referent al salari mitjà entès com la retribució mitjana de les 40 hores setmanals. “Som un país sense convenis col·lectius, hem de presentar un augment salarial amb cara i ulls perquè no volem que Govern convidi només a un cafè tots els treballadors”, va expressar Ubach, que va mostrar “mà estesa” a la patronal per assolir els acords i va expressar que les relacions són “cordials”.

Una de les problemàtiques que causa una distància més gran de cara a la consecució d’un acord entre la patronal i els sindicats és la referent a la tretzena paga. Des de l’USdA consideren que aquesta “ja hauria d’haver estat instaurada” i que, si no l’assoleixen, “continuarem collant amb altres sistemes”. La CEA, per un altre costat, titlla “d’absurda” la demanda, ja que creu que el debat s’ha de centrar en la retribució anual, a més de no veure amb bons ulls la intervenció salarial per un projecte de llei.