Andorra és el país d'Europa que més hores extres permet

Andorra és el país europeu que més alt situa el topall d’hores extraordinàries anuals, fins a un total de 426 hores, que equivaldria a un total de més de deu setmanes i mitja en el règim de la jornada laboral de 40 hores. Aquesta xifra situa el Principat ben amunt en el rànquing de la comparativa amb els països del voltant, seguida de prop de dos països de l’Est, Eslovàquia i Hongria, que situen el límit en les 400 anuals. Tot i això, hi ha uns determinats països que no marquen cap llindar quant a aquesta especificitat.

Un informe de la UGT amb dades de la UE i l’Eurofund desgrana cas per cas de quin és el règim que aplica cada país, i queda palès que cada estat va per lliure. Ja al nostre voltant, Espanya, França i Portugal tenen models diferents entre si. Per una banda, la normativa espanyola és de les més restrictives d’Europa, la qual situa en 80 hores anuals el màxim d’hores extres que es permeten fer cada any a cada treballador. En el cas francès, la regulació és una proposta intermèdia entre, per exemple, Espanya i Andorra, que se situa en les 220 hores. Itàlia també guarda similituds amb el país gal, ja que el topall de la normativa s’arrodoneix a les 250 anuals. Portugal, per la seva banda, posa el límit d’extres que es poden fer segons la mida de l’empresa: les més petites són les que més hores poden fer i les més grans, les que menys. Per a les empreses micro i petites, el topall es marca en les 175 hores anuals, mentre que, a les mitjanes i grans, la xifra es planta a les 150.

Si ampliem el dibuix, la imatge es dispersa segons el país. En els extrems hi ha Dinamarca, el Regne Unit i Estònia, els quals no limiten específicament amb cap dada. Entre les 80 d’Espanya i les 220 de França, hi trobem països com Grècia (120), Polònia i Suècia (150) i Lituània (180). En aquest context, la definició d’altres països no és extensiva a còmputs anuals, com és el cas d’Alemanya, que durant un període de referència de 24 setmanes, els empleats no han de treballar més de 8 hores per dia de mitjana o el de Luxemburg, que només limita a un màxim diari de dues hores.

LA LLEI D’ANDORRA

La llei andorrana 31/2018 sobre les relacions laborals permet que tots els assalariats més grans de divuit anys, juntament amb l’empresa, puguin pactar la feina en hores extraordinàries fins a un màxim de 12 hores setmanals, de 48 hores mensuals i de 426 hores anuals, sota tres circumstàncies. En primer lloc, quan hi hagi manca de personal suficient a l’empresa per assegurar torns amb la jornada legal ordinària; en segon terme, en cas d’augment temporal de l’activitat empresarial a causa de la situació del mercat i, finalment, en supòsits extraordinaris o de força major. La llei preveu que la iniciativa del treball en hores extraordinàries correspongui a l’empresa, i que la lliure acceptació o denegació, “llevat de supòsits extraordinaris o de força major”, correspongui a la persona assalariada.

EL MATÍS DEL CONVENI

En tots els països analitzats fins ara, s’inclou el matís del conveni. Portugal, per exemple, pot ampliar fins a les 200 segons conveni, mentre que França i Itàlia poden arribar a les 250. A Romania, per exemple, en alguns sectors es pot establir una jornada laboral superior a 8 hores mitjançant conveni col·lectiu, però una jornada laboral de 12 hores ha d’anar seguida d’una pausa de 24 hores. Més al nord, a Noruega, es limita a 10 hores per 7 dies, 25 hores per 4 setmanes i 200 hores per 52 setmanes, prorrogables a 20, 50 i 300, respectivament, mitjançant conveni col·lectiu.

ELS PAGAMENTS DE LES HORES EXTRES TAMBÉ BALLEN SEGONS NACIONALITAT

En el pagament de les hores extres que els treballadors realitzen, les diferències entre països també es veuen. Tot i això, molts d’ells es troben en el mateix grup, sigui perquè tiren cap amunt o perquè es paguen igual que les ordinàries. Andorra, per la seva banda, se situa en la mitjana europea amb un 40% de recàrrec mínim sobre el sou per hora del salari fix. La mitjana del continent se situa entre el 30% i el 50%. Malauradament, hi ha molts països de l’entorn que retribueixen l’extra com una hora normal. Entre aquests hi ha el nostre país veí pel sud, Espanya, a més d’altres com Croàcia, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Regne Unit, Suècia, Romania i Estònia. El cas de l’altre país fronterer no dista de l’espanyol, ja que França paga una mica per sobre de l’hora normal, amb el 10%. A l’altre extrem, que paga a l’alça, hi ha Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Finlàndia, Letònia, Malta o Polònia arriben a pagar primes de fins a 100%, mentre que en el cas de Lituània, paradigmàtic en el context del continent, arriba fins a 150% en dies festius.