El repte de la inclusió de la llengua de signes

El reconeixement de la llengua de signes pot ser una realitat una vegada s'aprovi el projecte de llei de la llengua oficial aquest mes d'abril. La nova llei del català pretén prevaldre la identitat i sobirania del país i alhora fer-la més inclusiva amb el reconeixement de la llengua de signes. No obstant això, des de la perspectiva social es creu que encara hi ha molta feina a fer. En concret, en l'opinió de la tècnica en mediació comunicativa i alhora ciutadana amb una discapacitat auditiva Alèxia Vallés, "el reconeixement de la llengua de signes a efectes legals no implica que es promogui". Des del seu punt de vista personal i professional, creu en la importància d'aquest primer pas per part del Govern, però després de viure fora del país i tornar, ha pogut constatar que hi ha diversos aspectes a treballar perquè Andorra arribi a ser totalment inclusiva en aquest sentit.

Segons Vallès, un dels primers passos a fer després de l'aprovació de la llei, és el reconeixement de la professió d'intèrpret, sense aquesta validació "les persones que ho requerim, no ho podem demanar com a servei". Igualment, en certes ocasions ha hagut de demanar com a favor a l'educadora i intèrpret del país Alba Solana, la interpretació d'alguns actes perquè no estaven adaptats amb llengua de signes. D'igual forma, la barrera comunicativa afecta en el seu dia a dia i impedeix la seva autonomia, com a l'hora de gestionar tràmits i a les cites mèdiques. "M'agradaria anar sola", afirma Vallès. Sense tenir-ho en compte, la manca de recursos repercuteix en la vida dels familiars de les persones amb discapacitat auditiva, perquè han de cobrir aquesta necessitat comunicativa.

Per la seva part, Solana com a professional en la llengua de signes, espera que amb la nova aprovació es millori "l'accessibilitat i la qualitat per als que necessiten aquest suport d'interpretació" i "fer la professió més visible". Així mateix, confia que aquesta notorietat ajudi la població a aprendre petites nocions sobre la llengua, perquè "mai se sap si en un futur l'has d'aprendre", al cap i a la fi, "és coneixement que no ocupa espai", puntualitza l'educadora. A més, Solana proposa l'organització de diferents tallers i activitats en els centres educatius per apropar la llengua a la ciutadania.

Tanmateix, en els últims anys, l'interès de la gent a signar ha anat en augment, fins a tal punt de crear llistes d'espera per accedir als cursos de llengua de signes de la intèrpret, gestionats per Govern. Vallès espera que amb aquest nou reconeixement, també es pugui millorar la gestió i accés a aquestes classes, perquè en la llista d'espera hi ha gent "que hauria de tenir prioritat" per necessitats familiars, afirma. En el cas de la seva mare, fa dos anys que espera per fer el curs. Des del punt de vista de la mediadora, la curiositat de la gent no la veu com un punt negatiu, al contrari, afirma estar "molt contenta que hi hagi gent interessada", però creu prioritari "cobrir les necessitats bàsiques" d'aquelles persones que requereixen un sistema comunicatiu alternatiu.

Quant a la mà d'obra, Solana creu que de cara al futur "Andorra necessitarà un petit centre d'intèrprets". Actualment, el país compta amb dos professionals en la llengua de signes i quan es requereix més experts, es contacta amb el servei d'intèrprets de Barcelona per fer-los pujar a Andorra. En el mateix sentit, la professional espera que en un futur pròxim les titulacions "es puguin aconseguir a Andorra" i així estalviar els desplaçaments a Barcelona.

D'una altra banda, Vallès proposa una altra adaptació per a la gent sorda, i que al mateix temps afavoreix la seva autonomia, i és amb el bucle magnètic. "És com un micròfon, però en versió gran amb cablejat, aïlla el so de fons i solament s'escolta la persona que parla pel micròfon", descriu la mediadora. L'eina funciona amb una aplicació que disposa el mateix bucle magnètic i la persona que porta els audiòfons es connecta a través del seu mòbil. El punt que vol subratllar Vallès és que el Govern disposa de la senyalització a l'entrada de l'edifici administratiu assegurant que estan equipats d'aquest mecanisme, però la seva sorpresa ha estat la resposta dels treballadors que desconeixen què és. Per part seva, entén que les institucions i empreses no coneguin l'eina, però lamenta que "disposin de la senyalització per a després no oferir el servei". Així doncs, espera que amb la nova llei es pugui prendre en consideració aquest aspecte.

En el mateix sentit, Vallès, com a usuària amb discapacitat auditiva a la CASS, també espera que es modifiqui el sistema de cobertura dels audiòfons, ja que solament es cobreix un. Des de la seva experiència, ha estat lluitant un any a través de recursos per finalment obtenir la cobertura d'una part del segon. Tal com "es cobreixen els dos vidres de les ulleres", considera apropiat la cobertura dels dos audiòfons perquè, en cas de requerir-los, hi ha "més de la meitat de la població que no els pot pagar", assenyala.

Inclusió a les empreses

La iniciativa d'inclusió social també és un treball a fer per part de les empreses del país, la mediadora comunicativa ha volgut ressaltar l'acció integradora per part del Grup Pyrénées per la implementació de les 'hores silencioses' destinades a les persones autistes. Al mateix temps, Vallès creu pertinent la sensibilització de la població davant situacions amb persones amb discapacitats, assegurant que "moltes vegades se'ns tracta malament". Exemplificant diferents escenes, Vallès explica una experiència en una institució pública: "M'han arribat a cridar i per molt que aixequin la veu no sentiré més, els meus audiòfons tenen un límit", explica; "quan rebo aquest tracte, passo molta vergonya i em fa sentir molt malament", afegeix. En el seu cas personal, més d'una vegada ha optat per utilitzar mòbil per comunicar-se i així estalviar-se la mala experiència.

Finalment, la inclusió al país per a la gent sorda i muda-sorda es pot expandir per als visitants que venen a Andorra amb la llengua de signes internacional, que segons explica la mediadora comunicativa "és una barreja de signes de la llengua catalana o castellana amb la llengua de signes americana i una mica de mímica". Aquest sistema de signat internacional pot afavorir la socialització amb la gent de fora o per fer trobades de persones sordes de l'estranger al país.