se saturaran els punts fronterers i la vall central
“Risc de col·lapse” de la xarxa viària el 2030
La població serà d’unes 88.000 persones i el nombre de viatges diaris arribarà als 200.000
La xarxa viària del Principat arribarà a “un risc real de col·lapse” l’any 2030. Així s’indica al plec de prescripcions tècniques particulars del concurs nacional per contractar els serveis d’una empresa per elaborar un estudi relatiu a la capacitat de càrrega turística del país i a les mesures necessàries per garantir la sostenibilitat i la qualitat del sector turístic.
El plec recupera l’informe tècnic d’indicadors, del 22 de juliol del 2022, de la càrrega màxima del país pel que fa a les infraestructures i serveis, del Ministeri de Territori i Urbanisme. “Amb una població de 88.000 persones, la xarxa viària arribarà a la màxima capacitat, amb un volum diari de 200.000 viatges i un risc real de col·lapse”, s’assenyala a l’informe que afegeix que els punts que es veuran saturats seran principalment els dos accessos fronterers, la vall central d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, i el nucli de la Massana.
L’alerta s’inclou en el plec del concurs que indica que s’ha d’avaluar la capacitat de càrrega turística tenint en compte diferents dimensions. La primera seria la dimensió ecològica, que mesura els recursos naturals disponibles i l’impacte en el seu esgotament i deteriorament provocat pel turisme. L’aigua, la contaminació de l’aire i l’acústica, el paisatge i el medi natural en serien alguns exemples.
La segona seria la dimensió física, que relaciona el volum de turisme amb la capacitat de les infraestructures bàsiques d’absorbir-lo sense que hi hagi una saturació. El subministrament d’aigua de boca, les instal·lacions de depuració d’aigües brutes, el tractament de residus, la xarxa viària, els serveis sanitaris o la capacitat d’allotjament en serien alguns exemples.
La tercera seria la dimensió econòmica i social que mesura la capacitat de prestar serveis turístics sense afectar ni fer que es deteriori el desenvolupament econòmic i social de la zona i els seus residents. Aquesta no és una qüestió menor, s’indica al text, ja que “l’impacte en el mercat immobiliari i l’accés a l’habitatge de la població local que comporta la proliferació dels pisos turístics és evident. També ho és el desplaçament de la població local per l’ocupació per a activitats turístiques dels centres històrics”. En definitiva, “s’ha de saber quina és la capacitat d’acollir turisme sense que es deteriori la qualitat de vida dels residents i el seu desenvolupament social i econòmic”.
D’altra banda, el Govern recorda en el plec de bases que per elaborar l’estudi de càrrega turística s’hauran de prendre com a punt de sortida els resultats dels estudis de càrrega màxima encomanats pels comuns; s’hi haurà d’incorporar dades específiques sobre el consum de recursos, les activitats i la mobilitat dels turistes que visiten Andorra.
Els estudis quantitatius i qualitatius sobre els visitants d’Andorra, així com la percepció que tenen els turistes sobre la seva experiència turística i l’estacionalitat de l’oferta turística andorrana, seran elements que s’hauran de considerar a l’hora d’elaborar l’estudi.
L’objectiu del treball és disposar d’un estudi de la capacitat de càrrega turística d’Andorra global i segmentat per parròquies i poblacions.
CLAUS
1. Avaluació de la càrrega turística
El Govern ha tret a licitació l’estudi per avaluar la capacitat de càrrega turística que pot absorbir Andorra. El plec de bases alerta del possible col·lapse viari.
2. Previsió de col·lapse viari l’any 2030
Un informe tècnic d’indicadors que es va encarregar l’any 2022 alerta que el 2030 es pot arribar a un “col·lapse real” a la xarxa viària del Principat.
3. Centenars de milers de viatges diaris
El mateix informe tècnic d’indicadors elaborat l’any 2022 alerta que la xarxa viària haurà de suportar uns 200.000 vehicles diaris el 2030.
4. Les fronteres i el centre, saturats
Les dues fronteres, la vall central d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i el centre de la Massana seran els punts més saturats de la xarxa viària.